Modi di dire
a ‘ndà bé ad andare bene
a balòch, a brondós, a pale a bizzeffe, in abbondanza
a belase, a belasì, a cóns a cóns, adase, adagio adagio
a bòt a fass, a bröd lardér, a la strapè, a mànech möla a vanvera
a bòta salda agevolmente
a bröd lardér, in föss, a bòt a fass confusamente
a brondós a bizzeffe
a bù cönt a buon conto
a bu marcàt a buon prezzo
a bù pórt a buon termine
a caàl di braghe cavallo di S. Francesco
a calcolà bé töt, a régola considerare ogni cosa
a carte èrte, a èrta céra esplicitamente, chiaramente, apertamente
a che fòsa in qual modo
a copicù a capitombolo
a cósto de mör dovessi morire7
a dì póch, a fà póch a farla stretta
a dispèt del garbo con mala grazia
a dòss e badòss, malinguàl disuguale
a gh’dìghet baèla té? ti par bagatella?
a gh’è amò öna bèla tirada v’ è molta strada
a l’ boi la pignàta c’ è roba in pentola
a l’ conòss ol vìer del mónd uomo che sa la maniera di vivere
a l’ ga öl i scale de sida ci vogliono mille lusinghe
a l’ gh’è repüblica quando non c’è ordine o freno
a l’ ghe l’à ‘n del sangh è così fatto di natura
a l’ ghe pöl balà dét i racc luogo spoglio di masserizie
a l’ gire! giri largo!
a l’ maerèss a’ i pe de san Cristòfen, a l’ maerèss a’ chi l’à facc mangiare senza fondo
a l’ me n’à dacc ü de chèi bicér stancare fino alla nausea
a l’ me rüga, a l’ m’è car compàgn del föm in di öcc mi infastidisce
a l’ me soé mi sovviene
a l’ me spiör i ónge (i mà) mi pizzicano le mano
a l’ par ch’i m’àbie bastunàt sö sono abbacchiato
a l’ par che l’ màie nóma di löserte è magrissimo
a l’ par ü san Lüige persona umile e buona
a l’ sa ‘ntórcia si scontorce
a l’ se còmode sieda, si accomodi
a l’ se consèrve stia sano
a l’ se la pacia si bea
a l’ sófia che ‘l par ü màntes uomo che respira grave
a l’abandù in abbandono
a l’arma di Dio all’aria aperta
a l’gh’è ràdech c’è differenza
a l’ghe n’è ü spetàcol abbondanza meravigliosa
a l’improisa, in frangènt, söbet, sö i du pé, de gul, in d’ün vólo a bruciapelo, improvvisamente, subito
a l’inamura ella innamora
a l’incontrare al contrario
a l’ingròss all’ingrosso
a l’la ederèss a’ ün òrb è cosa visibilissima
a l’la sà ‘l pòpol e ‘l cümü, stà mia ‘n mé la cosa è divulgatissima
a l’mantegnerèss gnach a stóbia di uno che ha sempre fame
a l’me faghe mia ‘ntórt favorisca me
a l’öltem büs de la gropéra all’apice
a l’se consèrve la si conservi
a l’se smatésse mia non se ne dia briga
a l’và per i “x” àgn correre il suo compleanno
a la badiala con semplicità
a la barba in barba
a la bèl e mèi alla meglio
a la buseruna di cosa fatta malissimo
a la carluna, a la papàl, a la papala alla carlona
a la granda alla grande
a la paisana contadinescamente
a la pió lónga al più tardi
a la piö pòrca (disperada), a töt pèss alla peggio
a la refüsa, a reboldù alla rinfusa
a la sira, de sira alla sera
a la soprèssa prestamente
a la stramba, de strambo, matamét pazzamente
a la surdina, quacc quacc alla chetichella
a lita a lita a fatica
a lóngh andà, co l’indà del tép col tempo
a mal istànt a malapena
a malghe in frotta, in torme
a mànech möla, a bröd lardér a casaccio
a menadicc a menadito
a mès, fà a mès a mezzo
a mès’aria a mezz’aria
a momèncc a momenti
a ónse a ónse a bell’agio, lentamente
a pansa öda a digiuno
a penèl a meraviglia
a pisa de carbù in sovrabbondanza
a prése a buon mercato
a proà l’è negót tentar non nuoce
a quàter gambe carponi
a rampegù rampicando
a rate a rate
a reedìs, a bén vèdes arrivederci
a regórdo d’òmegn a memoria d’uomo
a röda uno dopo l’altro
a roèrs a rovescio, a tramontana
a ròta de còl, a l’òrba, a l’òrba fósca, de mat alla cieca, all’impazzata, precipitosamente
a s’ ghe ‘mpïerèss ü solferì sö ‘l mostàss di uno che è molto rosso in viso
a s’bisiga fare qualcosa
a sanfassù alla buona
a sangh cóld a sangue caldo
a sangh frècc a sangue freddo
a sbach a bizzeffe, assai
a sbötù a spinta
a sdöce, a salcc a salti
a sés quarte trascuratamente
a sò còmodo a suo agio
a stórta a sinistra
a stropade a stormo
a stròss disordinatamente
a tài, a tàio a saggio, a taglio
a tècc al coperto
a tép e löch a tempo e luogo
a töcc quace sì a tutti quanti
a tòch a tòch a pezzi
a töt andà andare a tutto
a traèrs attraverso
a trecòla, a traèrs ai spale ad armacollo
a ü a ü a uno a uno
a ü có a un filo
a ura in tempo
ai tép de Carlo ü, al tép vècc, quando l’ parlàa i bachècc anticamente
al mónd de là, a l’óter mónd all’altro mondo
al san Michél in autunno
alsà sö la crèsta insuperbire
ansàs gna de l’aqua aver nulla in avanzo
bacà la lüna, iga la tenebréa adòss essere malinconico
bagnà ‘l nas a ergü superare alcuno in sapere
baià dré, bói dré, rabì dré, rimproerà fare una ramanzina
baià ü tat la pèrtega, sbaiaflà cicalare
balà ‘n d’ü cröèl de la legréa essere assai allegro
basgà ‘n del mànech, èss zó per la mèlga, no saì piö de che banda dàga ‘l menadùr essere quasi in rovina
bat cassa chiedere denaro
bàt i brochète patire gran freddo
bat la generàl sonare a raccolta
Batésta bu stòmech persona che si adatta a tutto
becà sö töt, imparà imparare
bisògna balà tal qual ch’i suna, stà al bé e al mal accomodare alle circostanze
bói sö i vinasse, il bollire del mosto
borì adòss a ergü avventarsi
borì töcc adòss a ergót affollarsi ad una cosa
borlà ‘n di onge (sgrafe) de ergü venire in potere d’alcuno
borlà ‘n di sgrafe de ergü capitare nelle mani altrui
borlà la pòrca ‘n del vérs cascare il cacio sui maccheroni
borlà zó i brass, avilì avvilire
bötà adòss la cólpa, incolpà incolpare
bötà sö i póncc incominciare un lavoro a maglia
brüsà ‘l paiù, fà compàgn di pötane, fà la pötana a ergü mancar di parola
buna lana persona scaltra
caà ‘l fiàt, tö ‘l fiàt, secà la mare, sgiunfà i bale (i coiò), importünì importunare
caà i bordó da la gnöca a ergü, caà i caprésse scapricciare
cagàla zó ciara e nèta, tirala ‘n monéda dir pane al pane e vino al vino
calcà la pèna usureggiare nei conti
cambià i lensöi prendere una seconda moglie
caminà ‘n sògn essere sonnambulo
capì öna pitaca non capire un’acca
capìga, troàga ‘l büs de la resù ritrovare la verità
cascà ‘l formài söi macarù arridere la furtuna
casca ‘n pèt medaglione
cassà (mèt) ol nas de per töt immischiarsi in ogni cosa
cassà dré di sentènse a ergü esecrare, imprecare contro alcuno
cassà o mèt töt in d’ü sach fare d’ogni erba un fascio
catìv cóme la pèst tristo come il diavolo
ch’è che non è quand’ ecco
che bèla gràssia di Dio che bella cosa
chèl che s’völ qualsiasi, chicchessia
chèl che te ö qualsivoglia
chi sirca tóa chi cerca trova
ciapà ‘l pontì inacetire
ciapà di arie inorgoglire
ciapà ergót come ‘l s’imbàt, lassà che la aghe come la n’à òia, töla come la é la é pigliare come vien viene
ciapà l’àgher inagrire
ciapà l’órma dré a ergü, iga sö l’órma ergü, tögla dré a ergü prendere in odio alcuno
ciapà la stèca lasciarsi corrompere
ciapà sald afferrare
ciapàs di fastöde de Martì Pécio pigliarsi brighe che non ci toccano
co i bune con le buone
co i mà cunsade sö a mani giunte
co i pé ‘n sö capovolto
co la buna manéra gentilmente
co la pansa ‘n zó, col cül borsù, a bocù bocconi
col cör in mà sinceramente
col indà del tép, a lóngh andà a lungo andare
col pato che a condizione che
comensà a fà de padrù operare liberamente
con d’öna padrunansa che ve dighe óter con alterigia
con resù, con buna (giösta) resù a ragione
consà (cunsà) co i sigóle e ‘l pedersèm, consà (cunsà) per i fèste conciare per le feste
cöntàla ‘ntréga da l’a fina al bös narrare per filo e per segno
cór vus si dice, è sulla bocca
cóssa ègnel? quanto costa?
cóssa fàla la piassa? quanto vale la roba?
cóssa l’völ fàn di sò sólcc, salài zó? rimprovero ad avaro
cusìs sö la bóca non aprir becco
d’ön’ Avemarìa (Aemaréa, Aimaréa) a l’ótra dalla sera all’alba
dà ‘l brass a ergü andare a braccetto
dà ‘l tép al tép dar tempo
dà ‘l tèst rosolare
dà ‘mpó de mans söcc a ergü, passà ‘l vèscov dare delle busse
dà a früo dare ad uso
dà a trà dare ascolto
dà ai nèrv dare ai nervi
dà brassànt a braccetto
dà crèdet, acredità accreditare
dà d’ intènd d’ impiante, dà d’intènd che ün àsen gula, dà de intènd piö bö che ache dare a intendere cose non vere
dà d’intènd dare a credere
dà d’intènd di bale cacciar baggiane
dà d’intènd nóma di gioedé menare il can per l’aia
dà d’intènd piö bö che ache mostrare lucciole per lanterne
dà de biv ai bèstie, fàle biv abbeverare
dà del gròss andare in contegno
dà dét dare in cambio
dà dét öna pessada dare un calcio a una cosa
dà di boridù tranquillizzare i propri creditori
dà di cassade motteggiare
dà di còche, tègn a bada tenere a bada
dà di pé ‘n da sègia e spand ol lacc condurre bene una cosa e sul concludere abbandonarla
dà di scopassù al basiòt rubare dalla cassa
dà fastöde töcc i lilì infastidire per cose da nulla
dà fò d’sura dare per giunta
dà fò i carte dare le carte
dà fò, indà fò de sura, treböcà, traboccare
dà in ‘na ratéra, picà (borlà)‘n da rét, dà in ‘na ratéra, restàga, restà dét rimanere ingannato
da l’a fina zó al bös, da l’a fina al ron, dal ron al con dall’a alla zeta
dà la bala, fà di móche börlà, bertesà, coionà burlare
dà la distórna dare la baia
dà la mà cedere il passo
dà la mès’ónsa pigliare per il ganascino
dà 'n del sang presentire
da Nedàl a san Stéfen tempo brevissimo
dà öna lesida, fà passà ü léber scorrere un libro
dà öna mà a ergü aiutare alcuno
dà öna passada leggere con prestezza
dà öna póia dare una sgridata
dà öna póia dare una sgridata
dà öna sgiunfada a ergü truffare alcuno
dà scólt, dà stèrsa, dà sentùr, sentì, sènt dar retta
dà sö d’orègia, maià la fòia avvedersi
dà sö d’orègia, fàsla sciopà (‘mportà, spössà) risentirsi
dà sö de prése, vègn (deentà) car rincarare di prezzo
dà sö la ciàv chiudere a chiave
dà sö padèla mancare alla parola data; abbandonare l’amante
dà spedìt ü malàt dichiarare disperata la guarigione
dà ü bèl scopassù a ü laorére dare una buona spinta ad un lavoro
dà vià a nòl dare a nolo
dà vià a’ la camisa donare fino all’ultima cosa
dà vià al cóst dare senza guadagno
dà zó ‘l doér assegnare il compito
dà zó de prése rinvilire
dàga chèl tèco, rissaltà risaltare
dàga de do (trè) spónde giocare di rinterzo (rinquarto) al biliardo
daga de óngia, robà, sgrafignà, raspà, leà, fà di gòb rubare
dàga del passalà, paströgnà fare alla grossa, a occhio e croce
dàga dét a stéma giudicare all’apparenza
dàga la möìda far risolvere uno
dàga öna bögatada malmenare
dàga öna buna s-ciopada morire
dàga öna us a ergü chiamare forte
dàga ü colpèt, tentà tentare
dàga ü tài, zoncà troncare
dàghen quater a ergü percuotere alcuno
dàgla a gambe, indà a gambe leade darla a gambe
dàgla ucia, lüsingà lusingare
dàla ‘n da schéna darla contraria
dàla d’intènd gròssa darla a bere marchiana
dàn öna söpa annoiare con discorsi
dàs bössèta darsi tempo
dàs di pögn darsi cazzotti
dàs la müda alternare, avvicendarsi
dàs la sapa sö i pé operare a proprio svantaggio
dàsla a gambe, fà i gambe fuggire velocemente
dàsla pèrsa navigare per perduto
de anda con prestezza
de bù comando da strapazzo
de Dio egregiamente
de filo, de tir difilato
de l’istèss tép contemporaneo
de lé öna brisa, de le 'mpò di lì a poco
de lontà, de lóns da lontano
de menemà, demmà a mano a mano
de mèsa igógna, andante mediocre
de mésa stagiù da mezza stagione
de òm virilmente
de pìcol, de pissèn da bambino
de prima sféra di prim’ordine
de seràt velocemente
de smane con smania
de sò ànem spontaneamente
de sompé della miglior qualità
de sprón batüt velocissimamente
de töcc i dé quotidiano
de töta scapada a briglia sciolta
de töte i ure incessantemente
deentà flògn avvizzire
di dét öna parola frammettersi
dì dré d’impropérie, dà zó de töcc i tìtoi ingiuriare
dì fò ergót in césa avviso dall’altare
dìn dré quàter a ergü fare un rabbuffo ad alcuno
dìn sö de gròsse (de òrbe), cöntà sö bale de l’óter mónd dire cose spropositate
dìn sö öna sö ‘l sércc e öna sö ‘l vassèl saltare di palo in frasca
saltà ‘n di öcc, vègn vérd saltare in collera
domandà Piéro e respónd Pàol, respónd mia a tóno non rispondere a proposito
dópe compàgn di sìgole non sincero
dormì söi bale stare con le mano in mano
E che la aghe! E facciam bella festa!
edìsla ‘n d’ü spècc, imaginàs, figüràs immaginarsi
èdisla ‘n d’ü spècc, sèntisla ‘n di spale prevedere checchessia
él gna bèl! quanto è bello!
ergà sö ergü fustigare
èsga ‘l nonanta növ per sent c’è molta probabilità
èsga ‘n pé öna càösa essere in atto una causa
èss (‘ndà) sö l’órlo essere vicino alla morte
èss a mèsa igógna essere alticcio, brillo
èss a pascolèt co l’óca essere triste, malinconico
èss a spass essere senza occupazione
èss al scür de ergót, saì mia ignorare
èss al sòldo, èss pié d’sólcc essere danaroso
èss amò ‘n del cap di sich pèrteghe essere da capo
èss amò de chèla salìa essere ancora a digiuno
èss balèngh essere distratto
èss belvèd, iga bèla céra aver buona cera
èss bén vést essere amato
èss cóme du e du fà quàter essere chiaro
èss cóme fradèi essere amicissimi
èss cóme i sìnguegn non avere stabile dimora
èss cóme la basana essere molto arrendevole
èss cóme öna boröla d’amùr, còcc innamoratissimo
èss compàgn de ‘ndà a spùse mettersi ad un’opera di tutto genio e soddisfazione
èss compàgn de chèl prét che l’ sìa dì mèssa nóma söl sò messàl essere ignorante
èss compàgn de l’ór e ‘l fèr esservi grandissima differenza
èss compàgn de la petònega essere conosciuto come l’ortica
èss compàgn de spüdà ‘n tèra essere facile
èss compàgn del dé e la nòcc cose disparatissime
èss cül e braga essere pane e cacio
èss de börò essere sul lastrico
èss de bù ümùr essere di buon umore
èss de buna bóca mangiare molto e d’ogni cosa
èss de buna lüna essere in buona
èss de buna rassa essere prolifico
èss de carne e òss essere di carne
èss de la stèssa famèa essere della stessa razza
èss diót de santa Caterina d’ la röda, maiocà, menà la röda mangiare a sbafo
èss disperàt, sbiòch cóme san Quintì essere nell’estrema miseria
èss dür d’öna orègia, no sèntega mia da chèla banda non voler sapere di una cosa
èss fortünàt cóme i cà ‘n césa essere assai sfortunato
èss imbroiàt cóme ü pülzì ‘n da stópa essere imbrogliatissimo
èss imbrombàt, èss ciapàt del vì essere ubriaco
èss impastàt sö nóma de bösie essere un bugiardaccio
èss impastàt sö nóma de ràbia, èss nóma ràbia essere assai irascibile
èss impicàt vià essere in ristrettezza
èss in balansa essere in dubbio
èss in càndia afàcc, èss in bolèta, èss in giande essere in malora
èss in d’öna bòta de fèr tenere il capo tra due guanciali
èss in dólo essere in colpa
èss in fassènde essere affacendato
èss in fióris in statoflorido
èss in laànda far bucato
èss in libertà essere libero
èss in pendiröla, èss in pendèsa, èss in pirlingaröla essere in bilico
èss in pensér essere inquieto
èss in piassa, iga la passa, pelàt, sènsa cheèi calvo, pelato
èss in piéna régola essere conforme
èss in pirlingaröla pencolare
èss in quinta, èss in quinta cariöla essere in miseria
èss in regìster essere in assetto
èss in róta essere alle rotte
èss in sentùr essere in sé
èss in tu essere in carne
èss in üso, èss in vóga essere in uso
èss infarinàt de ergót aver qualche istruzione
èss ingioìt, èss ingiuàt non poter muovere le gambe
èss iscüs de fà, de dì non avere da fare o da dire
èss isgarlàt, iga i gambe sgarlade aver le gambe storte
èss istàcc a mangià l’ors, i usmàt i cadenàss essere stato in prigione
èss istìtech essere lento a cavar denaro
èss l’öltima röda del car essere l’ultimo, considerare il meno
èss la scùa de cà, amigù amicissimo
èss ligér de bórsa non aver denaro
èss mal de léna, èss de mala òia essere indisposto
èss mal in gamba reggere male sulle gambe
èss miga de chèi borlàcc zò d‘la lòbia non essere uno stupido
èss mia gotàt zó del séro pasquàl non essere senza alcun difetto
èss mia la strada de l’órt è un luogo lontano
èss ol ròcol di bòte essere soggetto a continue battiture
èss ön òss dür de pelà essere cosa difficile
èss ön’eternità, èss etèrno a fà ergót, essere lento al superlativo
èss öna buna ‘mbocadüra, biidùr bevitore solenne
èss onèst, viv e lassà viv contentarsi di un onesto guadagno
èss pat e pagàcc essere del pari a debito pagato
èss pié de dèbecc fina i öcc essere indebitato
èss piö de là che de sà essere malato terminale
èss sèmper a chèla essere sempre alle medesime
èss sèmper de la stèssa sesù essere sempre dello stesso umore
èss sèmper istàcc sóta ‘l bigaröl de la mama non essere mai uscito dal paese
èss sènsa botassöi essere esausto
èss sö i simósse essere sulla fine
èss sö l’órma de ergü essere in odio ad alcuno
èss söcc cóme la lésca essere assai asciutto, secco
èss sót, indà sót, stà sót essere, stare sotto
èss sóta i óter essere servitore
èss töt in d’ön’ aqua trasudare
èss tra l’incösen e ‘l martèl essere tra l’incudine e il martello
èss ü a stanga e l’óter a balansì avere i medesimi difetti
èss ü gróp de rùer essere samissimo
èss ü póm ispartìt essere somigliantissimi
èss ü spèl e öna scarpa di chi indossa abiti non acconci
èss ura söl pir ura söl póm, èss ura ‘n sira ura ‘n matina di uno senza fermezza
èss vècc cóme bacöch uomo assai vecchio
èss vià a bàlia essere a balia
èss zó de servèl, èss isbassàt de servèl essere pazzo
èss zó de sèst essere fuori di sé
èss zó de strada essere fuori del seminato, essere irragionevole
fà (indà) cóntra, no cédela mia, fà tèsta, oponì, oponìs opporre
fà (üsà) di sgarbi fare una sgarberia
fà ‘l bagèl far bagatella
fà ‘l bèch a l’óca finire checchessia
fà ‘l berechì birboneggiare
fà ‘l ciàl, fà di cialade bamboleggiare
fà ‘l galèt mostrarsi baldanzoso
fà ‘l paiàss fare il buffone
fà ‘l ritràcc ritrarre
fà ‘l rödù scrocà, menà la röda scroccare
fà ‘l röfià, fà ‘l sèt e mès, röfianà sö ergót arruffianare
fà ‘l sangh de dés fare l’impossibile
fà ‘l sèt e mès, fà ‘l röfià, röfianà sö ergót arruffianare
fà ‘l sò bisògn, indà a scriv öna lètra scaricare il corpo
fà ‘l sò servise andar di corpo
fà ‘l sóra bòra, fà l’Ambrös, stimàs pavoneggiarsi
fà ‘l spacù, smargiunassà smargiassare
fà ‘l spiritùs sgallettare
fà ‘l surd fare il sordo
fà ‘l Tóne fare lo sbadato
fà ‘l Tóne sventato, fare lo sbadato
fà ‘n pólt e paniza tagliare a pezzi
fà ‘n quàter dividere in quattro parti
fà ‘ndà (mèt) a prat ridurre a prato
fà ‘ndà (mèt) la tèra a melgòt, a formét, a trefòi, ecc. coltivare la terra
fà ‘ndà ‘n frasèle sfracellare
fà ‘ndà ai fèri, fà cös sö la gratìcola, cucinare alla graticola
fà ‘ndà la grèmola masticare con prestezza
fà ‘ndà la lapa töt ol dé, desmèt mai de menà la saàta ciarlare assai
fà ‘nsèma accumulare
fà a pögn fare a cazzotti
fà bàa, sbaössà sbavare
fà balà (cór) a pé ‘n del cül, impienì ‘l cül de pessade pigliare uno a calci
fà baraca, fà goghèta ‘n del botép, sbaracà gozzovigliare
fà bèl vèd essere a appariscente
fà berlìch berlòch non mantener la promessa
fà bói la pignata, barbotà, terocà, rognà borbottare
fà bröt tép, temporegià far cattivo tempo
fà buna céra accogliere lietamente
fà cagà i stüpì far pagare il fio
fà ciamà ergü citare in giudizio
fà cich ciàch, sguassà guazzare
fà ciocà (sbarà, sciopà) la scöria far schioccare della frusta
fà cönt far conto
fà cös ergü co l’ài, fà èd la lüna ‘n del póss, fà penà, tormentà, tossegà tormentare
fà dà zó ‘l lacc sbaldanzire
fà dà zó la sgiunfadüra, desgiunfà* sgonfiare
fà danà far dannare
fà de bèl a öna dòna fare il galante
fà de bisògn necessitare
fà del bordèl, sbordelà far chiasso
fà del ciàss, steremotà strepitare
fà del dan, danesà, danegià danneggiare
fà del mal malfare
fà del Zan far lo spaccone
fà dét i zéne, resenà fare le capruggini
fà dét l’òss assuefarsi, incallire
fà dét ol böfù con vergü ridere d’alcuno
fà dét öna fritada, farne strage
fà dét ü bòt computare all’ingrosso
fà di bösie dir bugie
fà di cöche o di stòch, stocà, fà taca far debiti
fà di desprése a ergü molestare alcuno
fà di gòb, dàga de óngia, robà, sgrafignà, raspà, leà rubare
fà di laùr de scècc fanciulleggiare
fà di móche vezzeggiare
fà di resù, quistiunà, impïàla questionare
fà di sofignade usar sotterfugi
fà di sólcc sö ‘n d’öna pèl de piöcc avido di guadagnare
fà di vèrs verseggiare
fà èd i stèle fargli vedere le stelle
fà èd l’ira di Dio, fà èd i óche d’ Paéa martoriare, far soffrire grandemente
fà ègn (mèt) sògn conciliare il sonno
fà ègn i zenzù, fà ègn lóngh (macc, ligà) i décc allegare i denti
fà ègn iscür, scürì scurire
fà ègn róss far arrossire
fà ègn sògn, mèt sògn assonnare
fà fà ‘l salt far decidere
fà fà i scarpe de fèr svignarsela
fà fiasco far fiasco
fà fò de biv mescere
fà föm fumigare
fà frónte ai spése sopperire col denaro
fà füróri aver applausi
fà giónda, fà giondina stare in allegria
fà góla, fà tirà la góla, mèt apetét indurre all’appetito
fà gratà ‘l co a ergü dare grattacapo ad alcuno
fà guasta venire a suppurazione
fà i ati procedere giudizialmente
fà i carte, mesciàle fare le carte
fà i córegn, fà portà i córegn far le corna
fà i gasì impuntire
fà i laùr col mànech fare cose con giudizio
fà i laùr de òm operare virilmente
fà i laùr sènsa có operare con poco senno
fà i laùr ü tat la pèrtega abborracciare
fà i öltem isfòrsi far l’ultimo sforzo
fà i pé ai mósche fare cose difficili
fà i pègn, sequestrà sequestrare
fà ià, regià ragliare
fà impressiù far colpo, effetto
fà 'l pultrù, fà ‘l lifròch poltrire
fà l’amùr a ergót, ingüràs vergót desiderare qualcosa
fà l’indià, fà de lóch, fà parì de ègn de l’óter mónd far l’indiano
fà l’invissiàt fare il lezioso
fà la barba al barbér gabbare il gabbatore
fà la bèla gamba gironzolare oziosamente
fà la furca farsi contrario alcuno
fà la gata mórgna, fà la póia bagnada far la gatta morta
fà la lissaröla sdrucciolare sul ghiaccio
fà la maitinada ai sonadùr accoccarla
fà la nìstola, inamuràs innamorarsi
fà la pél, massà, copà ammazzare
fà la pöa, zögà a pöe fare le bambole
fà la sèrnita scegliere il migliore
fà la sgarèla, iga i gambe che fà giàcom giàcom non potersi reggere
fà la spéa far la spia, riferire
fà la strada a la rasga ripiegare in fuori i denti della sega
fà largo far largo
fà löch essere necessario
fà man bassa far man bassa
fà memòria de ergót prenderne nota
fà mócio, fà sito stare zitto
fà monéda far moneta spicciola
fa 'n dét de ris e érs palleggiare uno
fà negót non importare
fà oè vagire
fà öna bassèta a ergü, bötà d’ la pólver in di öcc, fà restà dét ingannare
fà öna capèla, falà, sbaglià sbagliare
fà öna éta de cà, fà éte de làder patire grandi disagi
fà öna figüra de camelòt, sfigürà fare cattiva figura, sfigurare
fà öna partinada sula partirsene tutti insieme
fà öna patèrna ammonire, riprendere alcuno
fà öna ròla deludere l’aspettativa
fà öna sola parola chiedere il giusto prezzo
fà pago, fà restà pago appagare
fà palèta comperare a credito
fà pandàn accompagnatura
fà parì simulare
fà parì, fà finta fingere, simulare
fà pisa e paga dar la merce a contanti
fà placa non ballare
fà póca triga fermarsi poco
fà polìt (polito) fare bene
fà premüra, mèt ol soghèt a la góla, fà frèssa sollecitare
fà presènt rammentare
fà pró, giuà, zuà, zovà fare il buon pro,
fà prodigi far meraviglie
fà pura con d’ü sciòp vöt indurre falso timore
fà quàter balaròcc (pirlòcc) ballonzolare
fà rissaltà dare risalto
fà saltà (ègn) la futa far saltare in collera
fà saltà la mosca a ergù muovere all’ira
fà saltà la ràbia, fà ègn i còrne adirare alcuno
fà saltà vià i servèi, insurdì assordare
fà saltà vià, möcà, mocià, smocià mozzare
fà san March inalberarsi
fà san Martì, desbratà, desbrigà, netà fò sgomberare
fà scapà fugare, mettere in fuga
fà schéfe, stomegà, roersà, mèt stòmech, repögnà stomacare
fà secà al sul asciugare al sole
fa sègn, schissà zó l’öcc ammiccare
fà sfiandra, consömà ‘l sò a la sfondraduna scialacquare
fà signù, signà far capolino
fà sigürtà, garantì, respónd per vergü mallevare
fà smatì, fà ‘ndà zó i calse (la lira), fà ègn fastöde, storà infastidire
fà sö ‘l cerù, fà sö la bröta céra aggrottare le ciglia
fà sö ‘l cönt söi dicc (söl nas) contare con le dita
fà sö ‘l fagòt prepararsi a partire
fà sö ‘l lècc sistemare il letto
fà sö ‘l vèrbum caro smettere di desiderare cosa impossibile
fà sö ànem, animà animare
fà sö i réss inanellare, arricciare i capelli
fà sö la róca arroccare
fà sö ü göminsèl aggomitolare
fà sö ü gróp fare un nodo
fà sö ü pignól, fà piröla, fà cütügürù co i dicc accozzare insieme i polpastrelli
fà sö ü sguarsègn disapprovare, per segno di disapprovazione
fà sólcc come tèra far denari a palate
fà spéce far meraviglia
fà spico fare spicco, campire
fà spüdà ‘l polmù, fà ègn ol satù far arrabbiare
fà stà ‘n candéla fare filare uno
fà stà ‘n riga far filare
fà stà zó ‘l fiàt commuovere
fà straedì far meravigliare, sbalordire, trasecolare
fà straedì, sbalordì, sbalurdì, smatürì sö, inlochì sbalordire, far strabigliare
fà stremì impaurire
fà süspirà ergót far cascare dall’alto
fà tègn ol fiàt far attendere
fà tèsta, resistì, resìster resistere
fà tirà góla far gola
fà toalèta rassettarsi, far toletta
fà töt ü paöl giacere tutti insieme
fà trà ü bói a ergót dare un bollore
fà ü muntù de ciàcole e mia di facc, fà di slargade de bóca essere largo in promettere
fà ü reoltèl svoltare
fà ü repéch rimpallare
fà ü viàss e du servésse; serà du morcc in d’öna cassa pigliare due piccioni ad una fava
fà ün öv fò de la caàgna fare cosa insolita
fà zó ‘l cùlem scolmare
fà zó la barba a ergü, fàla in barba superare alcuno
fà zó la pèl, scarpà la pèl in del pelà, scortegà scorticare
facc a capète, incapetàt dentellato
facc sö in archèt, ad üso archèt arcato
facc zó a la badiala uomo semplice
facc zó col corlàss fatto male
fàghen öna pòrca a ergü fare un tiro a qualcuno
fàgla a ergù giocare un tiro a qualcuno
fàgla ströcia fare qualche beffa
fàla ‘n barba a ergü deludere con inganno
fàla a la romana pagar ciascuno la propria quota
fàla de padrù, sbraghetà, sbraghetunà, spadrunegià* padroneggiare
fàla fò de sciòr (de grande) grandeggiare
fàn de töte i rasse (de töte i sórt) fare ogni sorta di ribalteria
fàn dét öna quach di sò farne qualcuna delle sue
fàn dét tunina farne macello
fàn öna spansada mangiare a sazietà
fàs capitàl de ergót, fà càlcol sö ‘n vergót, mèt i öcc sura ergü o ergót fare assegnamento
fàs coionà farsi burlare
fàs fà ‘l ritràcc farsi ritrarre
fàs fà cór a póm mars farsi fischiare
fàs i barbìs d’ór, deentà sciòr, inrichìs arricchire
fàs istrada farsi strada
fàs öna resù, dàs (mèt ol cör in) pas darsene pace
fàs sö ‘n töcc i föder adattare a checchessia
fàs sò appropriarsi
fàs sö in d’ü gömisèl, ransignàs sö, ingrömiàs rannicchiarsi
fàs sö in d’ü gömisèl, ransignàs sö, ingrömiàs rannicchiarsi
fàs spala sö ‘n vergü contare sull’appoggio
fàssen spónda de ergü farsene assegnamento
fina che la té (la düra) finché dura
fina de scèt fin da bambino
fina mai moltissimo
fò ‘n có, in có, a la fì di fì essere alla fine
fò de tép intempestivamente
föch de pàia cosa che poco dura
fregàga (tiràga) dré gna i scarpe essere di gran lunga inferiore
gna la ‘nsègna nessuna traccia
gna 'n guarda a nessun patto
gna no èns gna no pèrd star del pari
gna parlàn, del cèrto, cèrto, sigür, pòta, mancomàl certamente
gna per sèt gna per dessèt in nessun modo
gratà la pansa a ergü provocare alcuno a parlare
grignà sènsa sügo, grignà ai àngei non saper di che ridere
guadegnà ‘n del gombèt, fà di negòsse de Arés, comprà a òt e vènd a sés, menà l’òrb a prèdica negoziare con scapito
guadegnà chi quàter ch’i caga e ü che fà löm guadagno scarso e poco
i à segnàt ol reciàm, l’öltem sègn campana per la messa, ultimo rintocco
ì de dà essere debitore
i è pretése de salvàs sènsa mèret questo è fuor di dovere
i göscc i è mia töcc compàgn vari sono i gusti
i l’la sà a’ i ortolane ‘n piassa è cosa notissima
ì mangiàt ol cül de la galina non poter tenere il segreto
ì mia stödiàt ol galatéo non aver creanza
iga ‘l balù avere l’ernia
iga ‘l baöl, incinta* essere gravida
iga ‘l folèt, la taràntola avere l’argento vivo addosso
iga ‘l sgranf essere lento nel levare i denari dalla tasca, essere avaro
iga ‘l magù essere mesto
iga ‘l mostàss födràt de tóla, de lata, de cartù essere sfrontato
iga ‘l piàns in scarsèla aver le lacrime pronte
iga ‘l rüt vólt sö ‘l mostàss, sö ‘l còl essere sudicio sul viso, sul collo
iga ‘l sgranf essere avarissimo
iga ‘l sò tép essere avanzato in età
iga ‘l vésse del zöch essere attaccati al giuoco
iga ‘mpedìt ol stòmech aver carico di cibo lo stomaco
iga ‘mpó del nòmine pàtris essere scemo
iga ‘n cül l’Olanda non temere di nulla
iga ‘n del có ol bèl de Roma presumere assai di sè
iga ‘n del cör chèl che s’gh’à sö la lèngua essere sincero
iga ‘n di sò sgrafe avere in suo potere
iga ‘n mà ‘l pan e po’ a’ la fórves aver la palla in mano
iga adòss la taràntola, parì piàt de la taràntola non poter star fermo
ìga amò ligàt ol bìgol essere ancora giovane
iga buna nasta essere di buon naso
iga buna o catìa preensiù essere bene o male impressionato
iga cör, iga ü cör de leù avere coraggio
iga del ümùr per ol có altezzoso, essere orgoglioso
iga dét la mà, iga i mà ‘n pasta essere pratico
iga di aderènse avere attinenza
iga di rane, iga ‘n pansa di rane aver pensieri
iga di scècc ch’i se pórta mia ü con l’óter avere figli in piccola età
iga dré avere con sé
iga du barbóss avere il doppio mento
iga ergót per i còrne essere pensoso
iga i bösche fò di öcc, ìga èrt i öcc essere accortissimo
iga i còrne, ìga ‘nfiàt l’ànima, èss sö i baraónde essere adirato
iga i grì ‘n del cül ch’i fà ostaréa essere allegro e contento
iga i mà büse essere prodigo
iga i màneghe larghe, èss largh de màneghe essere di maniche larghe
iga i öcc in del cül, iga la ésta che fà batésta aver le traveggole
iga i rognù d’ ór, iga gròss i rognù essere assai ricco
iga idéa de ergót aver cognizione d’una cosa
iga in örto avere in urto
iga la caghèta, iga ‘l föch al cül avere grande premura
iga la cüsa aver tre assi, tre due, ecc, dello stesso seme
iga la gnöca tegnissa essere ostinato
iga la peröca stórta, iga la lüna, èss de catìv ümùr essere di cattivo umore
iga la püìda aver sete
iga lóngh i sgrafe aver grande influenza
iga méle braghér de fà avere molto da fare
iga öna buna lògica avere una buona parlantina
iga öna camisa ‘ndòss e öna ‘n fòss aver solo due camicie
iga passiù al zöch, a la cassa, a la pitüra inclinazione al gioco, alla caccia, ecc.
iga póca sal in söca aver poco criterio
iga póch a fà prèst essere vicino a morire
iga pura de la sò ombréa essere timidissimo
iga sal in söca aver giudizio
iga sald ol cortèl per ol mànech essere a cavallo
iga schéfe de ergü temere uno
iga sö la s-cioparöla essere fortunato
iga sponda essere protetto
iga stòp ol nas avere il naso intasato
ìga tacàt insèma ol bìgol, ölì ü car de bé amare svisceratamente
iga tat de pél söl stòmech, iga quàter dicc de pél essere d’animo intrepido
iga töcc i còmodi, sguassàla, sguassà ‘n de botép stare a panciolle
iga tórt mars, iga töcc i tórcc avere torto marcio
iga ü pis (öna préda) sö ‘l stòmech avere un peso sullo stomaco
iga ü ragio avere una gran sorte
ighen (patì ‘n) öna rama (ü ramèl) avere un ramo di pazzia
igla ‘n di pètole, stà mal in di pagn essere a mal partito
ìgla ucia essere nell’abbondanza
ignorànt cóme öna tapa, intréch cóme ü bö (öna bóra), intregòt, talènto bóra ignorante
imbroiàs in del parlà avere la lingua impacciata
impïàla muovere questione
impó de chèl che ghe öl un po’ di criterio
in brüsa sull'orlo
in crèta a credito
in d’ü fiàt, in d’ün àmen in un attimo
in d’ü sömelèch in un baleno
in d’ün lampo in un lampo
in d’ün véder, in d’ü bàter d’öcc in un istante
in del bómbo d’la ràbia bollore della collera
in del bombo de la stat nel cuor dell’estate
in del prim sògn nel primo sonno
in déma in bell'ordine
in indà striòss andare in tregenda
in mànega d’camisa in maniche di camicia
in prepòst calzante, opportuno
in presensa de töcc pubblicamente
in sò còmodo quando avrà tempo
in sto de mès frattanto
in töcc i büs, ‘ndóe l’ s’imbàt, de per töt dovunque
incontràs dét con de la ròba compensare
indà (tös) fò di pé (di scarpì), indà vià (fò di bale), infilàsla, tö sö i gàbie, pirlà vià, tös zó di spése andare, partirsi
indà ‘l bast sóta la pansa non potersi più aiutare
indà ‘l có sura ‘l capèl perdere la bussola
indà ‘n bèstia, imbes-ciàs andare in bestia
indà ‘n bordó tallire, fare il tallo
indà ‘n cagnù bacare
indà ‘n caròssa, scarossà scarrozzare
indà ‘n cìmbalis avvinazzarsi
indà ‘n di Bà, mèt sö la brónza pigliare il broncio
indà ‘n föm, sfömà sfumare
indà ‘n frasèle (‘n tòch), sfracassàs spezzarsi
indà ‘n fréga andare in fregola
indà ‘n füga andar frettoloso
indà ‘n lècc a l’ura di póe, fà compàgn di póe andare a dormire presto
indà ‘n lècc col cül büs (sènsa séna, co la Madóna) andare a letto senza cena
indà ‘n lècc, indà a balì, indà i’ nana, indà a polér, indà a masù andare a dormire
indà ‘n mal guastarsi
indà ‘n pé a ergót salire su qualcosa
indà ‘n sà e ‘n glià andare a spinapesce
indà ‘n sàcris sottodiaconato
indà ‘n seganda andare a tagliare le messi
indà ‘ndré ritrarsi, indietreggiare
indà ‘nvèrs, sömeà somigliare
indà a cassa andare a caccia
indà a fà baià i cà, bàtela, sircà sö mendicare
indà a fà i spése andare a far la spesa
indà a fàs benedì, tacà sö de laà zó andare in rovina
indà a fenì ‘n negót finire in nulla
indà a fioróni essere in gran fortuna
indà a la lónga andare alla lunga
indà a mut andare a monte
indà a padrù porsi a servizio
indà a palpù brancolare
indà a penèl, a l’ va par pitüràt adòss, parì pitüràt adòss vi sta acconciamente
indà a possà, possà, fà öna possada, ciapà fiàt, tirà ‘l fiàt riposare
indà a pötane andare in malora
indà a rìa approdare
indà a ris-cio, asardà, zardà, risigà, ris-cià arrischiare
indà a Roma sènsa vèd ol papa guastare una cosa sulla conclusione
indà a sbals, no iga gna ura gna baciòch non aver regola
indà a scriv öna lètra, fà ‘l sò bisògn scaricare il corpo
indà a sdöce andare a spinte
indà a servì andare a servizio
indà a sircà la rógna de gratà attaccar brighe
indà ai basse consumare ogni avere
indà al possèss d’öna eredità adire una eredità
indà coi pè de piomb procedere con cautela
indà d’incanto andar d’incanto
indà de caàl in àsen andare di male in peggio
indà de galeòt a marinér essere di uguale astuzia
indà de mès, tö de mès andare di mezzo
indà de 'ncö 'ndomà, tiràla 'n lónghe procrastinare, protrarre
indà dré a ergü col söchì d’la mél andare con le buone
indà dré a la rìa costeggiare
indà dré col süchì d’la mél a ergü trattar con le buone
indà fò d’ la gràssia di Dio montare in collera,
indà fò de sura, dà fò, treböcà traboccare
indà fò del có, mèt sö öna préda (ü sass) dimenticare
indà fò di stròpe uscir dai gangheri
indà föra di lìmiti eccedere
indà gna inàcc gna ‘ndré essere stazionario
indà i gnòch a fónd, indà sö per l’öss non riuscire
indà in persuna andare personalmente
indà in sighéra andare in fumo
indà inàcc compàgn di (fà cóme i) gàmbar dare addietro
indà l’àmpia al cör provare una forte sensazione
indà là a la ègia, indà là amò a l’üsansa ègia preferire le vecchie usanze
indà là a palpù (tastù) far le cose al buio, a tastoni
indà là co i stròpe di chi si regge difficilmente in piedi
indà là col có ‘n del sach, fà i laùr col có ‘n del sach andare con la testa nel sacco
indà là issé a bòt lavorare in qualche modo
indà là sincér procedere con ingenuità
indà ‘n di beatìssime montare sulle furie, uscir dai gangheri
indà per alfabèt seguire l’ordine alfabetico
indà per la strada ègia (del car) andare per la via conosciuta
indà sö ‘l sò drécc procedere naturalmente
indà sö la lönèla, indà ‘n treèrs ergót andare di traverso
indà sotsura ‘l sangh sentirsi rimescolare
indà strïòss andare in tregenda
indà töt a la béss (a la malura, a topicù), a l’ và töt a fàs buserà andare a catafascio
indà töt a sangh, sanglà sanguinare
indà töt in bröda andare in broda
indà tròp inàcc uscire dal convenevole
indà vèrs vergü, vègn apröf accostarsi
indà vià a la romana partire senza salutare
indà vià plècc partire a capo chino
indà vià sènsa dì gna bondé gna bòn an andare insalutato ospite
indà vià söl piö bèl lasciare sul buono
indà zó col brentù prodigalizzare
indà zó de colùr, sbiaìs, smontà de colùr, smarì scolorire, stingere
indà zó de servèl, indà fò di sentimèncc, sbassàs de servèl, dà fò, deentà mat impazzire
indà zó del léber uscire di grazia
indà zó del vade (de caresada), parlà zó de mèret uscire dal seminato
indà zó gòb andare ricurvo
indà zó i coiò infastidirsi
indà zó la us divenir fioco
indà zó plècc andar chino
indé scondìv andate a farvi friggere
indré a la strada a s’ drissa la soma (s’ guida ‘l car) per via s’acconcian le cose
ingùrd compàgn del sat insaziabile
l’amìs serésa compare per azioni illecite
l’è ‘l sólet tran tran è la solita solfa
l’è ‘l prim laùr che sènte mi giunge nuova
l’è ‘mpó qualche tempo fa
l’è ‘n tàola è in tavola
l’è al mónd perchè ‘l gh’è ‘l pòst persona buona a nulla
l’è amara cosa ostica, spiacevole
l’è amò sö ólt ol sul è ancora giorno pieno
l’è calàt ü néo mancò pochissimo
l’è compàgn de pissà cóntra ènt è come fare un buco nell’acqua
l’è grassa che la cula è gran fortuna
l’è mia monada de póch non è cosa da poco
l’è nöma ché, du pass è a due passi
l’è öna ergògna marsa è un’indecenza
l’è öna pèrla persona ammirabile per ogni virtù
l’è öna scùa è un ottimo rimedio
l’è piö ‘l spés che ‘l guadàgn è più la spesa che l’impresa
l’è pròpe lü, l’è lü ‘n persona è proprio lui
l’è röse e fiùr in confrónt… queste sono rose e fiori, questo è nulla a paragone di...
l’è sèmper la stèssa minèstra non v’è differenza
l’è stacc sofegàt de la bàlia ironia su uno morto in vecchia età
l’è turta rescoldada riprendere un’amicizia
l’è ü botép (piassér) del mèrlo è un piacere del Menga
l’è ü bumbù è un gioiello
l’è ü di nòscc uno delle nostre medesime opinioni
l’è ü laùr de fàn dét ü quàder è una cosa singolare
l’è ü smatimét aver troppo da fare e dover fare in fretta
l’é ün óter cantà, l’è ün óter pér de màneghe è tutt’altra cosa
l’è ura de, l’è ura e tép de è ormai tempo di
l’è zamò ché è già qui
l’era dessegnada così voleva Iddio
l’öcc a l’völ la sò part tener conto dell’apparenza
l’öltima bùsera, chèla d’ la ranza, mórt morte
la ‘ndorerèss amare accesamente
la bat de póch differenza insensibile
la biàa del òm minestra
la bóca la öl dì la erità il bugiardo si tradisce da sé
la gh’ völ töta mi ci vuol tutta la pazienza
la ghe costerà cara chèsta la pagherà
la ghe mónta söbet facile ad adirarsi
la m’ ingréa mi rincresce
la m’ quadra mia non mi va
la m’ spössa la mi scotta
la me brüsa mi dispiace
la me suna mia bé non mi quadra, non mi va a genio
la sò passada a s’ la öl fà töcc, e l’è mei fàla prèst che tarde chi non fa pazzie da giovane le fa da vecchio
la te stà sö bé ti sta bene
lassà ‘n da pèna tralasciare di scrivere qualcosa
lassà ‘n di pètole lasciare nelle peste
lassà ‘ndà (petà, pundì) ü sciàf dare uno schiaffo
lassà de banda i strass di povero farsi agiato
lassà passà ‘l car deante ai bö lasciar rovinare i propri affari
lassà töcc in del sò èsser non dire male di nessuno
lassà zó i braghe, rèndes, rendìs, céd, cedì arrendersi
lassàla borlà ‘n tèra, tö mia bòta mostrare di non risentirsi
lassàs leà ‘l servèl lasciarsi trasportare da una passione
lassàs mangià a’ la camisa (a’ i bale) farsi mangiare
lassàs mèt ol bindèl al nas lasciarsi aggirare
leà ergü di sò lobiècc, desficà, tirà ‘ndré dissuadere
leà sö ‘nvèrs, co la peröca stórta levarsi di cattivo umore
leà sö a l’alba del mesdé levarsi verso mezzodì
lecàs zó a’ i dicc, indà ‘n tàt sang piacere estremamente (parlandosi di cibi)
ligér cóme öna fòia d’àlbera incostante
lissà fò di mà fuggire di mano
m’à de dobbiamo
maià la fòia, dà sö d’orègia avvedersi
mandà a fàs benedì (buserà) mandare al diavolo
mandà da Eróde a Pilato, mandà de val in cröèl mandare da un luogo all’altro
mandà ergü a schiblà coi oche mandare uno in rovina
mandàn zó de còce e de crüde soffrire assai
mànega de böratì gente senza parola
mangià d’la sal per iscödìs la sit fare danno credendo di fare bene
me m' la ède prevedo, temo
mé rèste mi meraviglio
menà la bèrta, ciocà, blaterà, ciaculà sènsa sügo ciarlare
menà la brèta de contét, no pödì piö stà ‘n de pèl mostrare grande allegrezza
menà la stónda aver la luna a rovescio
menà per ol nas, imbutunàl sö, infenociàl sö, fàl sö, rasgà sö ergü gabbare alcuno
menà töcc inguài essere imparziale
mèt (cassà) töt in d’ü sach non far distinzione
mèt al fato, infurmà informare
mèt al ponto provocare con atti o parole
mèt córegn cóntra crus operare in contrario
mèt ì’ nòm (mèt ol nòm del nóno, de la nóna; reportà ‘l nóno, la nóna) dare il nome
mèt in passa, palesà palesare
mèt la cartadüra cartolare, numerare le pagine o le carte
mèt la pìa ‘n del sach tacere quando si vede la mala parata
mèt la schéna contra ‘l mür puntare i piedi al muro
mèt ol löchèt sö la bóca, pïàs la lèngua mettere a freno la lingua
mèt öna mà ‘n del föch affermare per verissimo
mèt öna mà söl föch asserire per vero
mèt sö ‘l capèl incappellarsi
mèt sö la buna strada indirizzare, ridurre al giusto
mèt söl léber di morcc (di scüdìcc) far conto d’aver perduto chechessia
mèt sóta i pé vilipendere
mèt sotsura töta la cà roggà, roggà sö d’ per töt rovistare
mèt zó i pedine disporre le cose ad uno scopo
mètega töt ol stöde fare cosa con diligenza
mètes a la èa, cincinàs adornarsi
mètes in ardènsa infiammarsi
mètes in bösca andare in cerca
mètes in del có ergót immaginarsela
misürà la strada, basà la tèra cadere in terra
mör la sièta ‘n del bèl de l’oselanda mancare cosa nel momento di maggior bisogno
mügia bö, che l’èrba crèss promessa a tempo lungo
nass coi décc in bóca, nass col caécc, iga sö la scioparöla essere fortunato
netà fò i scarsèle asciugare le tasche
no ‘ndà mia a sircà la rógna de gratà non destare il can che dorme
no alì öna móna non valer niente
no betegà mia, parlà ciàr, fò di décc dire apertamente il fatto suo
no èd gna la strada divorare la strada
no ègn negót in scarsèla non avere alcun interesse
no èsga gna ü gat non esservi alcuno
no ésga sólcc ch’i l’la paghe cosa di eccellente bontà
no èsghen gna de tö gna de mèt essere a puntino
no èss bù de drissà ‘n pé gna öna scagna non saper cavare un ragno dal buco
no èss gnamò a mèsa strada di chi ha ancora da fare assai
no èss mai prègn (contét), incontentàbel incontentabile
no èss mia tat per la qual non essere della migliore qualità
no fà ‘ntórt a nigü essere giusto con tutti
no gh’ vède fina gnach de la ràbia ho una rabbia non ci vedo
no gh’dó gna ü bés dileggio, disistima, dispregio, per mostrare disprezzo, scherno
no gh’è barba d’òm che ‘l ghe la posse fà di persona astuta e scaltra
no gh’è mia giro non c’è modo
no gh’è scampo (redènsio), no gh’è gna sante gna madóne non c’è scampo
no gh'è Cristo non è possibile
no i la üsa piö non è più in uso
no i se arda mia non si guarda
no iga gna la prima idèa, saì mia non sapere
no iga gna mal gna mènda essere perfettissimo
no iga gna ü quatrì, no ìghen ü che n’ dìs du, no iga la crus d’ü quatrì non avere un becco d’un quattrino
no iga mia öna strada de mès pendere negli estremi
no iga mia pura per caminà non dar fastidio il camminare
no ìghel gna per ol tach di scarpe; iga ergü sóta la söla di scarpe non stimare alcuno
no ìghen gna de pèst gna de pestà essere senza niente
no l’ gh’è mia de sguassàla non c’è da sguazzare
no l’ ghe n’è mia non ce n’è
no l’ la tróa gna ‘l diàol impossibilità di ritrovare
no l’ ne stà sö piö per accennare il massimo della qualità
no l’ pöl gna benedì gna maledì con nessuna autorità
no l’è bu de tirà fò gna ü ragn d’ü mür persona che non sa fare nemmeno le cose più facili
no l’è gna ‘ssé gna ‘ssò non è né in un modo né nell’altro
no l’è mia öna stòria affermare una cosa per vera
no l’è mia ròba sò non è frutto del suo sacco
no l’farèss gnach a ‘ndoràm non lo farei mai
no l’istarà mia tat non tarderà molto
no la guarne mia non credo, non la bevo
no lassàga mia i bé non dargli requie
no lassàs mia ègn co i pé sö la pansa non voler sopportare ingiurie
no logià mia ergót non berla, non crederla
no mondà nàspoi non perdere tempo,
no pödì caàn ü sóld drécc di perduta speranza
no pödì mia ‘ndà zó del gós non poter dimenticare una cosa
no pödì mia stà ‘n di pagn essere in estrema allegrezza
no pödì piö stà ‘n de pèl, gioì gioire
no pödì pió tègnela non poter più pazientare, traboccare il sacco
no pödìn piö de..., bramà, bramesà, ampià bramare, desiderare grandemente
no regordàs dal nas a la bóca essere di memoria labile
no s’ sà de che banda töl è intrattabile
no saì a che èrbor impicàs non sapere a che partito appigliarsi
no saìghen öna pitaca (gna ‘l prim prensépe) non saperne niente
no saìl gna l’aria essere cosa segretissima
no se l’ pöl intacà ‘n negót non si può imputarlo di alcuna mancanza
no sentì gna de té gna de mé non essere né carne né pesce
no stà bofà, no bofà gnach non replicare
no sté pensà de ‘ndà vià rimanete
no troàga gna fì gna fónd non trovare né capo né fine
no troàs mia, usmàs mia ‘l fiàt con vergü non andar d’accordo
crapà o sciopà bere o affogare
de rif (sgriv) o de raf (sgraf) in un modo o nell’altro, ad ogni patto
ó décc issé cóme s’farèss l’ ho detto così per dire
ògne mórt de èscov molto di raro
ol biànch di öcc cornea
ol cönt a l’ vé fò è esatto
ol dé de santa Tròtola giovedì santo
ol mé póer… quella povera anima di...
ol Signùr a l’àbie ‘n gloria Dio gli dia pace
ol tratà bé, corteséa cortesia
ölì drissàga i gambe ai cà tentare l’impossibile
ölì fà rampà la cavra sö ‘n d’ü bastù tentare una difficile impresa
ölì sostègn ü laùr per fórsa ostinarsi e non voler cedere alla verità
oltà fòi cambiare discorso, opinione
oltà i pötèi ‘n cüna, baratà i paròle scambiare le carte o i dadi
oltà la speransa in d’öna padovana far riuscir vana la speranza
oltà sfòia cambiare opinione
oltà sö la cheèssa, mèt zó ‘l caécc, ostinàs, impontàs, impuntigliàs fissarsi, ostinarsi
oltàla ‘n grignà mettere una cosa in baia
oltàs (inversàs) indré i màneghe intraprendere alcuna cosa con energia
öna buna tèta persona colla quale si possa mungere
öna carta de góge (göge) una grossa di aghi
öna gran bùsera, spropositù svarione, spropositaccio
öna ólta ‘l cór ol cà, öna ólta la légor viene la sua per tutti
öna ólta che l’è öna ólta neanche una volta, mai
öna pasta, ü tòch de marzapà persona di buona natura
öna sdégia un tantino
öna séma fior di canaglia
ontà ‘l cadenàss, dà la stèca corrompere, unger le mani
parì baco a caàl al vassèl uomo assai grasso
parì pers essere un pesce fuor d’acqua
parì ü fölmen fare con prestezza
passà ‘l vèscov, dà ‘mpó de mans söcc a ergü dare delle busse
passà öna borasca correre un pericolo
passà per la mét cadere in mente
passàga sura col pensér, indà vià co i àngei, indà in óca dimenticarsi
passàga sura, dàga del passalà, no ardàs gna ‘ndré non badare, non far caso
pecà ‘n grand agognare, aspirare a grandi cose
pelà la póia sènsa fàla cridà fare ciò che altrui non piaccia
pelà zó la pèl del mostàss rimproverare fortemente
per buna régola, a s’sà mai a cautela
per chèl che me par a mé, a löm de nas, a stéma (stém) a mio giudizio
per mé i è tate stiletade tutte trafitte al cuore
per ol früo un tanto per l’uso
per öna cansù d’ carneàl, per ü tòch de pa per un vilissimo prezzo
per sò buna gràssia sua mercé
per tép a buonora
per töt chèl che l’ pöl nass per sicurezza
pèrd l’amùr disaffezionarsi
perdìs dét in vergót compiacersene
pestà sö cóme la raéssa, tridà sö ridurre in particelle minute
petével sö ‘l cül tenetelo per voi
picà dét ol nas convincersi di qualche cosa
pié cóme l’öv ricco sfondato
piö prèst che ‘n frèssa in fretta e in furia
pödì ‘ndà a Mónsa a ferà i óche essere semplice e ignorante
pödì dàs la mà avere le medesime virtù
portà ai stèle ergü celebrare sommamente alcuno
portà bé i agn essere prosperoso in età avanzata
portà ergü ‘n palma de mà, portà ai stèle ergü esaltare uno
portà i quàrcc de ergü proteggere alcuno
portà 'l Signor portare il viatico
portà sö i cóp, sofrì soffrire
proà i péne de l’infèrno soffrire pene angosciose
quach sant proedirà qualche santo ci aiuterà
quarcià zó de lòte far verde un argine
respónd per vergü, garantì garantire
restà a mèsa strada non finire le cose incominciate
restà co i dicc sèch rimanere deluso
restà lé cóme ü pal restare sbalordito
rià nöa afàcc giungere nuova affatto
ridüs ol ciód in capèla, ol stér in del sedesì ridurre quasi al niente checchessia
robà la polpèta zó del tónd rompere le uova nel paniere
róma e tóma mari e monti
rosgà ‘l cadenàss lacerarsi di sdegno
röstìs in del sò grass esserne afflitto
saì chèl che bói ‘n de sò pignata conoscere i propri affari
salvà la cavra e po’ a’ ‘l vérs salvare capra e cavoli
sbaglià (falà) la vocassiù vita per cui non si ha inclinazione (appigliarsi a un genere di)
scapà la pissa avere gran fretta
scoldà i banch, ligossunà oziare
scoldàs dét in vergót, infogàs dét, tösla cólda, inforlarmàs (rifl.) infervorarsi
se ach quand’ anche
se l’völ faorì? vuol favorire?
se m’gh’ìa ü póm me l’ispartìa imbattersi a dire la stessa cosa
se no óter non foss’altro
segà (leà, mulà) ‘l palèt fuggire
sentìs a bói dré essere rimproverato
sentìs ergót in de schéna di cosa dannosa che ci sta vicina
serà fò la stala quando l’è scapàt i bö cercar rimedio
servì de barba e cheèi soddisfare alcuno
sfrans i ganasse de ràbia digrignare i denti
sincér cóme l’aqua tróbia (spórca) uomo bugiardo, sleale
smaniàs a fà ergót affaticarsi in una cosa
só contét ch’i ma ‘mpiche se... giocherei la vita se...
só fò de mé sono addoloratissimo
sö l’ato nel momento
sö l’ura de l’öss incertezza per nulla
sö la sira verso sera
söl frèsch mattina, prima che sorga il sole
sömeà, indà ‘nvèrs essere il ritratto, somigliare
sóvra la bròca, fò de misüra* a dismisura
spand l’aqua, ürinà, örinà, pissà orinare
spartì ‘l mal per mès recedere da una metà delle pretese reciproche
spènd ol nòm de ergù promettere a nome di alcuno
spetà ‘l balù söl brassàl aspettare la palla al balzo
spetà la pòrca a l’albe attendere l’opportunità
stà ‘n campagna villeggiare
stà ‘n caresada tenersi in carreggiata
stà ‘n di limiti moderarsi
stà ‘n guardia usar cautela
stà ‘n lècc a marüdà, stà a cöntà i treèi, poltrire a letto
stà ‘n riga agire onestamente
stà a cör aver cura
stà a ergót parteciparvi
stà a la bòta reggersi, star forte
stà a la larga pigliarla larga
stà a öss a öss aver abitazione contigua
stà a sègn non eccedere nel bere
stà al ciodo stare occupato
stà co i bödèi sö l’arzù, bagolà de pura, strempià de pura, fà pìo pìo, scapà ü pèt de pura, iga ü gran spaghèt, lantacör aver gran paura
stà fò non iintromettersi
stà lé ‘mpalàt diritto e muto
stà lé a ardà ‘n sö tenere le mani in mano
stà lé a sinquantà dondolarsela
sta lé co i mà ‘n scarsèla (co i mà ‘n di braghe) stare ozioso
stà 'n pé, stà sö de nòcc vegliare, non coricarsi
stà scondìcc a scoltà, scüriusà origliare
stàga al pélo gareggiare con alcuno
strèns (serà) i pagn adòss a ergü, fà pissà de rat ergü ridurre alcuno ad una decisione
strenzìs in di spale mostrare di non sapere alcuna cosa
sunàga dét a quàter ganasse mangiare molto e voracemente
svèlt come ü gàt de màrmor persona lentissima e svogliata nell’operare
svenàs per vergü fare grandi sacrifici per uno
tacà sö la sana ornare con frangia
tacà sö mettere a cuocere
tacà sóta i bö, mèt ol zuf aggiogare i buoi
tacà vià ‘l capèl sposarsi molto bene
tacà vià mèssa perdere la messa
tacàghen sö del sò mettere del suo
taià la tèsta al tòr transigere una contesa
tàt come da l’ sé al no póch afàcc, ön’idéa pochissimo
teà i pagn adòss a ergü, dì plàgas de ergü dire male di qualcuno
tègn a mà de la spina e lassà ‘ndà del cucù aver cura delle minute e non delle importanti cose
tègn a mà, economisà, risparmià essere economo, risparmiare
tègn dosina, ospità* ospitare
tègn gna per fèr rót averlo in nessuna stima
tègn ol fiàt non respirare
tègn vià del pòst ingombrare
tegnìs de cönt curare della salute
tegnìs de cönt, iga riguardo aver cura della propria salute
tirà ‘l bastù per la brènta, giocare a indovinare
tirà ‘n campo ergót mettere delle ragioni in campo
tirà ‘n di schinche striracchiare troppo il prezzo
tirà ‘ndré ‘l cül, decampà desistere da una cosa, recedere
tirà a rìa ergót condurre a fine alcuna cosa
tirà a ü reatì tener conto della più piccola cosa
tirà de lóngo far vista di non vedere alcuno
tirà fò i pé de ergót sbrigarsene pulitamente
tirà là a l’üsansa di póer vècc campicchiare
tirà l’ültima scorèsa morire
tirà mia a mà i sancc lasciar stare i santi
tirà 'n di sò pàssere offendere sè medesimo, farsi del male
tirà zó sante e madóne, bestemià, cospetà, cristonà, santonà bestemmiare
tiràga (fregàga) dré gna i scarpe essere di gran lunga inferiore
tiràga bèl approssimarsi
tiràla ‘n monéda, sminössà sö rendere facile
tiràs fò (fàs fò, giöstàs) ol tép, turnà ‘l bèl tép allargarsi il tempo
tiràs i barbìs, fà ‘l spiritùs alzare la cresta, sgallettare
tiràs i béss in sé allevare la serpe in seno
tiràt cóme ü stèch attillato, impettito
tö dét la mà farci la mano
tö ergü co i béle e co i bune assecondare con dolcezza
tö fò del sach disaccare
tö fò i grì del có a ergü ridurre alcuno a dovere
tö fò i rèsche diliscare
to m’ isgiùnfet mia sö mé non mi infinocchi
to s’ n’incorzeré ‘n del pissà te ne accorgerai in ultimo
tö sö ‘l lechèt pigliare l’abitudine
tö sö i gàbie (i archècc), indà ‘n pólver de bocài, indà de là, spirà, fà l’öltem sguerségn, fenì de tribülà, fregà l’ass, tö sö ‘l du de cópe, tös fò di coiò, indà ‘ndo l’ gh’è i piö tance, dàga öna buna sciopada, indà al creatùr, crepà, mör morire
tö sö öna röstida toccare una perdita
tö sö ü laùr in grignà pigliare per baia
tö sü öna scòpola riportarne danno
tö ü scèr per öna róer prendere una cosa per un’altra
tö zó de pensér distogliere da un’impresa
tö zó i calmére, criticà criticare
töcc i göscc l’è a saìssei dà tutti i gusti son gusti
tös di gate de pelà pigliarsi delle brighe
tös fò d’sót esimersi
tös fò de bóca ‘l mangià far risparmio sul mangiare
tös zó ü gróp del stòmech liberarsi da un dubbio
töss fò di óter distinguersi
töss zó di spese, indà fò di bale, infilàsla partirsi
tossèta che ciama cassèta tosse secca e frequente
töt a ü tracc in un batter d’occhi
töte i bóche i è sorèle a tutti piacciono i buoni bocconi
tra ganch e petàch una cosa di mezzo
trà l’öltima scorèsa trar l’ultimo respiro
trédes mis a l’an, töcc i momèncc, pösta continuamente
troà (ciapà) söl macio trovare in flagranza
troà chèl del formài trovare chi risponda e resista
troà col püviù ‘n bóca cogliere sul fatto
troà la papa facia avere cosa senza fatica
troà la sò sö ‘n töt trovar da ridire
ü balù piè d’ vent persona gonfia di superbia
ü bicér rót uomo continuamente malaticcio
ü bù capitàl uomo scaltro e malizioso
ü bù màrter, ü martiròt, ü bù paciòt, òm de mèt a lèss e a ròst uomo quieto e docile
ü ch’è bù de mangià nóma d’ la polènta, maiadórma uomo disutile
ü che biv mia vì astemio
ü che l’gh’à la lèngua lónga, calüniadùr* calunniatore
ü che s’ laga vènd al marcàt, scèpa uomo inesperto
ü de buna lüna persona disposta a compiacere
ü diàol descassa l’óter chiodo scaccia chiodo
ü fiòco d’ün òm uomo di pregio
ü grand coiò, Tóne bilóne uomo semplicione
ü grignà tracc sö di calcàgn, grignà sforsàt riso amaro
ü l’ fà la panada, e ün óter a l’ la mangia uno fa la semina e un altro raccoglie
ü laùr nét de bögada panno di bucato
ü nìgher d’ongia, ön’ombra, pitì pochin pochino
ü quach, sirca circa
ü ragò uomo scimunito
ü regàl che fà Marta a sò nöra regalo di poco pregio
ü ris e fasöi guazzabuglio
ü spéret de la contradissiù ritroso
ü tat al tòch con poca attenzione
ü tat la pèrtega a occhio e croce
ucc cóme öna baga uomo bisunto
ultà (oltà) col cül in sö capotare, capovolgere
ün andirivieni, ün indà e vègn, ü và e vé viavai
ura ü ura l’óter vicendevolmente, a vicenda
ura ü ura l’óter, ura de ché ura de là alternativamente
v’insogné voi farneticate
va ‘n malura, va ‘n tanta malura, va a Mónsa a ferà i óche va’ alla malora
va ‘n pas, va ‘n santa pas va con Dio
và ‘nciódet, inciódet che ti colga il malanno
và dórma va’ a farti friggere
và fàt portà vià del diàol, và sö la furca, và ‘mpìchet va al diavolo
vàtel a sircà (catà) indovinala grillo
vèd pió la dé marcire in prigione
vèdila lónga patir di fame
vègn a la moràl, conclüd, conclüdì concludere
vègn a saì aver notizia
vègn de retègn essere avaro
vègn fò a bastù dare in bastoni
vègn fò ü cagnù d’ la sal accadere qualcosa di molto straordinario
vègn la scalmana al nas sdegnarsi
vègn sö la nèbia innebbiarsi
vègn sö la palata venir l’occasione buona
vènd a’ la camisa fare ogni sforzo
zó de mà, fò de mà fuori di mano
zögà dét a la bala con vergü, fàn dét massachignöl bistrattare alcuno, giovare
zontàga ‘l rèf e po’ a’ i pèsse perdere la fatica e il capitale
Fabio Gambarini