italian
Tu Sei qui: Home arrow Modi di dire

Scroll Top

Modi di dire

a ‘ndà bé ad andare bene

a balòch, a brondós, a pale a bizzeffe, in abbondanza

a belase, a belasì, a cóns a cóns, adase, adagio adagio

a bòt a fass, a bröd lardér, a la strapè, a mànech möla a vanvera

a bòta salda agevolmente

a bröd lardér, in föss, a bòt a fass confusamente

a brondós a bizzeffe

a bù cönt a buon conto

a bu marcàt a buon prezzo

a bù pórt a buon termine

a caàl di braghe cavallo di S. Francesco

a calcolà bé töt, a régola considerare ogni cosa

a carte èrte, a èrta céra esplicitamente, chiaramente, apertamente

a che fòsa in qual modo

a copicù a capitombolo

a cósto de mör dovessi morire7

a dì póch, a fà póch a farla stretta

a dispèt del garbo con mala grazia

a dòss e badòss, malinguàl disuguale

a gh’dìghet baèla té? ti par bagatella?

a gh’è amò öna bèla tirada v’ è molta strada

a l’ boi la pignàta c’ è roba in pentola

a l’ conòss ol vìer del mónd uomo che sa la maniera di vivere

a l’ ga öl i scale de sida ci vogliono mille lusinghe

a l’ gh’è repüblica quando non c’è ordine o freno

a l’ ghe l’à ‘n del sangh è così fatto di natura

a l’ ghe pöl balà dét i racc luogo spoglio di masserizie

a l’ gire! giri largo!

a l’ maerèss a’ i pe de san Cristòfen, a l’ maerèss a’ chi l’à facc mangiare senza fondo

a l’ me n’à dacc ü de chèi bicér stancare fino alla nausea

a l’ me rüga, a l’ m’è car compàgn del föm in di öcc mi infastidisce

a l’ me soé mi sovviene

a l’ me spiör i ónge (i mà) mi pizzicano le mano

a l’ par ch’i m’àbie bastunàt sö sono abbacchiato

a l’ par che l’ màie nóma di löserte è magrissimo

a l’ par ü san Lüige persona umile e buona

a l’ sa ‘ntórcia si scontorce

a l’ se còmode sieda, si accomodi

a l’ se consèrve stia sano

a l’ se la pacia si bea

a l’ sófia che ‘l par ü màntes uomo che respira grave

a l’abandù in abbandono

a l’arma di Dio all’aria aperta

a l’gh’è ràdech c’è differenza

a l’ghe n’è ü spetàcol abbondanza meravigliosa

a l’improisa, in frangènt, söbet, sö i du pé, de gul, in d’ün vólo a bruciapelo, improvvisamente, subito

a l’inamura ella innamora

a l’incontrare al contrario

a l’ingròss all’ingrosso

a l’la ederèss a’ ün òrb è cosa visibilissima

a l’la sà ‘l pòpol e ‘l cümü, stà mia ‘n mé la cosa è divulgatissima

a l’mantegnerèss gnach a stóbia di uno che ha sempre fame

a l’me faghe mia ‘ntórt favorisca me

a l’öltem büs de la gropéra all’apice

a l’se consèrve la si conservi

a l’se smatésse mia non se ne dia briga

a l’và per i “x” àgn correre il suo compleanno

a la badiala con semplicità

a la barba in barba

a la bèl e mèi alla meglio

a la buseruna di cosa fatta malissimo

a la carluna, a la papàl, a la papala alla carlona

a la granda alla grande

a la paisana contadinescamente

a la pió lónga al più tardi

a la piö pòrca (disperada), a töt pèss alla peggio

a la refüsa, a reboldù alla rinfusa

a la sira, de sira alla sera

a la soprèssa prestamente

a la stramba, de strambo, matamét pazzamente

a la surdina, quacc quacc alla chetichella

a lita a lita a fatica

a lóngh andà, co l’indà del tép col tempo

a mal istànt a malapena

a malghe in frotta, in torme

a mànech möla, a bröd lardér a casaccio

a menadicc a menadito

a mès, fà a mès a mezzo

a mès’aria a mezz’aria

a momèncc a momenti

a ónse a ónse a bell’agio, lentamente

a pansa öda a digiuno

a penèl a meraviglia

a pisa de carbù in sovrabbondanza

a prése a buon mercato

a proà l’è negót tentar non nuoce

a quàter gambe carponi

a rampegù rampicando

a rate a rate

a reedìs, a bén vèdes arrivederci

a regórdo d’òmegn a memoria d’uomo

a röda uno dopo l’altro

a roèrs a rovescio, a tramontana

a ròta de còl, a l’òrba, a l’òrba fósca, de mat alla cieca, all’impazzata, precipitosamente

a s’ ghe ‘mpïerèss ü solferì sö ‘l mostàss di uno che è molto rosso in viso

a s’bisiga fare qualcosa

a sanfassù alla buona

a sangh cóld a sangue caldo

a sangh frècc a sangue freddo

a sbach a bizzeffe, assai

a sbötù a spinta

a sdöce, a salcc a salti

a sés quarte trascuratamente

a sò còmodo a suo agio

a stórta a sinistra

a stropade a stormo

a stròss disordinatamente

a tài, a tàio a saggio, a taglio

a tècc al coperto

a tép e löch a tempo e luogo

a töcc quace sì a tutti quanti

a tòch a tòch a pezzi

a töt andà andare a tutto

a traèrs attraverso

a trecòla, a traèrs ai spale ad armacollo

a ü a ü a uno a uno

a ü có a un filo

a ura in tempo

ai tép de Carlo ü, al tép vècc, quando l’ parlàa i bachècc anticamente

al mónd de là, a l’óter mónd all’altro mondo

al san Michél in autunno

alsà sö la crèsta insuperbire

ansàs gna de l’aqua aver nulla in avanzo

bacà la lüna, iga la tenebréa adòss essere malinconico

bagnà ‘l nas a ergü superare alcuno in sapere

baià dré, bói dré, rabì dré, rimproerà fare una ramanzina

baià ü tat la pèrtega, sbaiaflà cicalare

balà ‘n d’ü cröèl de la legréa essere assai allegro

basgà ‘n del mànech, èss zó per la mèlga, no saì piö de che banda dàga ‘l menadùr essere quasi in rovina

bat cassa chiedere denaro

bàt i brochète patire gran freddo

bat la generàl sonare a raccolta

Batésta bu stòmech persona che si adatta a tutto

becà sö töt, imparà imparare

bisògna balà tal qual ch’i suna, stà al bé e al mal accomodare alle circostanze

bói sö i vinasse, il bollire del mosto

borì adòss a ergü avventarsi

borì töcc adòss a ergót affollarsi ad una cosa

borlà ‘n di onge (sgrafe) de ergü venire in potere d’alcuno

borlà ‘n di sgrafe de ergü capitare nelle mani altrui

borlà la pòrca ‘n del vérs cascare il cacio sui maccheroni

borlà zó i brass, avilì avvilire

bötà adòss la cólpa, incolpà incolpare

bötà sö i póncc incominciare un lavoro a maglia

brüsà ‘l paiù, fà compàgn di pötane, fà la pötana a ergü mancar di parola

buna lana persona scaltra

caà ‘l fiàt, tö ‘l fiàt, secà la mare, sgiunfà i bale (i coiò), importünì importunare

caà i bordó da la gnöca a ergü, caà i caprésse scapricciare

cagàla zó ciara e nèta, tirala ‘n monéda dir pane al pane e vino al vino

calcà la pèna usureggiare nei conti

cambià i lensöi prendere una seconda moglie

caminà ‘n sògn essere sonnambulo

capì öna pitaca non capire un’acca

capìga, troàga ‘l büs de la resù ritrovare la verità

cascà ‘l formài söi macarù arridere la furtuna

casca ‘n pèt medaglione

cassà (mèt) ol nas de per töt immischiarsi in ogni cosa

cassà dré di sentènse a ergü esecrare, imprecare contro alcuno

cassà o mèt töt in d’ü sach fare d’ogni erba un fascio

catìv cóme la pèst tristo come il diavolo

ch’è che non è quand’ ecco

che bèla gràssia di Dio che bella cosa

chèl che s’völ qualsiasi, chicchessia

chèl che te ö qualsivoglia

chi sirca tóa chi cerca trova

ciapà ‘l pontì inacetire

ciapà di arie inorgoglire

ciapà ergót come ‘l s’imbàt, lassà che la aghe come la n’à òia, töla come la é la é pigliare come vien viene

ciapà l’àgher inagrire

ciapà l’órma dré a ergü, iga sö l’órma ergü, tögla dré a ergü prendere in odio alcuno

ciapà la stèca lasciarsi corrompere

ciapà sald afferrare

ciapàs di fastöde de Martì Pécio pigliarsi brighe che non ci toccano

co i bune con le buone

co i mà cunsade sö a mani giunte

co i pé ‘n sö capovolto

co la buna manéra gentilmente

co la pansa ‘n zó, col cül borsù, a bocù bocconi

col cör in mà sinceramente

col indà del tép, a lóngh andà a lungo andare

col pato che a condizione che

comensà a fà de padrù operare liberamente

con d’öna padrunansa che ve dighe óter con alterigia

con resù, con buna (giösta) resù a ragione

consà (cunsà) co i sigóle e ‘l pedersèm, consà (cunsà) per i fèste conciare per le feste

cöntàla ‘ntréga da l’a fina al bös narrare per filo e per segno

cór vus si dice, è sulla bocca

cóssa ègnel? quanto costa?

cóssa fàla la piassa? quanto vale la roba?

cóssa l’völ fàn di sò sólcc, salài zó? rimprovero ad avaro

cusìs sö la bóca non aprir becco

d’ön’ Avemarìa (Aemaréa, Aimaréa) a l’ótra dalla sera all’alba

dà ‘l brass a ergü andare a braccetto

dà ‘l tép al tép dar tempo

dà ‘l tèst rosolare

dà ‘mpó de mans söcc a ergü, passà ‘l vèscov dare delle busse

dà a früo dare ad uso

dà a trà dare ascolto

dà ai nèrv dare ai nervi

dà brassànt a braccetto

dà crèdet, acredità accreditare

dà d’ intènd d’ impiante, dà d’intènd che ün àsen gula, dà de intènd piö bö che ache dare a intendere cose non vere

dà d’intènd dare a credere

dà d’intènd di bale cacciar baggiane

dà d’intènd nóma di gioedé menare il can per l’aia

dà d’intènd piö bö che ache mostrare lucciole per lanterne

dà de biv ai bèstie, fàle biv abbeverare

dà del gròss andare in contegno

dà dét dare in cambio

dà dét öna pessada dare un calcio a una cosa

dà di boridù tranquillizzare i propri creditori

dà di cassade motteggiare

dà di còche, tègn a bada tenere a bada

dà di pé ‘n da sègia e spand ol lacc condurre bene una cosa e sul concludere abbandonarla

dà di scopassù al basiòt rubare dalla cassa

dà fastöde töcc i lilì infastidire per cose da nulla

dà fò d’sura dare per giunta

dà fò i carte dare le carte

dà fò, indà fò de sura, treböcà, traboccare

dà in ‘na ratéra, picà (borlà)‘n da rét, dà in ‘na ratéra, restàga, restà dét rimanere ingannato

da l’a fina zó al bös, da l’a fina al ron, dal ron al con dall’a alla zeta

dà la bala, fà di móche börlà, bertesà, coionà burlare

dà la distórna dare la baia

dà la mà cedere il passo

dà la mès’ónsa pigliare per il ganascino

dà 'n del sang presentire

da Nedàl a san Stéfen tempo brevissimo

dà öna lesida, fà passà ü léber scorrere un libro

dà öna mà a ergü aiutare alcuno

dà öna passada leggere con prestezza

dà öna póia dare una sgridata

dà öna póia dare una sgridata

dà öna sgiunfada a ergü truffare alcuno

dà scólt, dà stèrsa, dà sentùr, sentì, sènt dar retta

dà sö d’orègia, maià la fòia avvedersi

dà sö d’orègia, fàsla sciopà (‘mportà, spössà) risentirsi

dà sö de prése, vègn (deentà) car rincarare di prezzo

dà sö la ciàv chiudere a chiave

dà sö padèla mancare alla parola data; abbandonare l’amante

dà spedìt ü malàt dichiarare disperata la guarigione

dà ü bèl scopassù a ü laorére dare una buona spinta ad un lavoro

dà vià a nòl dare a nolo

dà vià a’ la camisa donare fino all’ultima cosa

dà vià al cóst dare senza guadagno

dà zó ‘l doér assegnare il compito

dà zó de prése rinvilire

dàga chèl tèco, rissaltà risaltare

dàga de do (trè) spónde giocare di rinterzo (rinquarto) al biliardo

daga de óngia, robà, sgrafignà, raspà, leà, fà di gòb rubare

dàga del passalà, paströgnà fare alla grossa, a occhio e croce

dàga dét a stéma giudicare all’apparenza

dàga la möìda far risolvere uno

dàga öna bögatada malmenare

dàga öna buna s-ciopada morire

dàga öna us a ergü chiamare forte

dàga ü colpèt, tentà tentare

dàga ü tài, zoncà troncare

dàghen quater a ergü percuotere alcuno

dàgla a gambe, indà a gambe leade darla a gambe

dàgla ucia, lüsingà lusingare

dàla ‘n da schéna darla contraria

dàla d’intènd gròssa darla a bere marchiana

dàn öna söpa annoiare con discorsi

dàs bössèta darsi tempo

dàs di pögn darsi cazzotti

dàs la müda alternare, avvicendarsi

dàs la sapa sö i pé operare a proprio svantaggio

dàsla a gambe, fà i gambe fuggire velocemente

dàsla pèrsa navigare per perduto

de anda con prestezza

de bù comando da strapazzo

de Dio egregiamente

de filo, de tir difilato

de l’istèss tép contemporaneo

de lé öna brisa, de le 'mpò di lì a poco

de lontà, de lóns da lontano

de menemà, demmà a mano a mano

de mèsa igógna, andante mediocre

de mésa stagiù da mezza stagione

de òm virilmente

de pìcol, de pissèn da bambino

de prima sféra di prim’ordine

de seràt velocemente

de smane con smania

de sò ànem spontaneamente

de sompé della miglior qualità

de sprón batüt velocissimamente

de töcc i dé quotidiano

de töta scapada a briglia sciolta

de töte i ure incessantemente

deentà flògn avvizzire

di dét öna parola frammettersi

dì dré d’impropérie, dà zó de töcc i tìtoi ingiuriare

dì fò ergót in césa avviso dall’altare

dìn dré quàter a ergü fare un rabbuffo ad alcuno

dìn sö de gròsse (de òrbe), cöntà sö bale de l’óter mónd dire cose spropositate

dìn sö öna sö ‘l sércc e öna sö ‘l vassèl saltare di palo in frasca

saltà ‘n di öcc, vègn vérd saltare in collera

domandà Piéro e respónd Pàol, respónd mia a tóno non rispondere a proposito

dópe compàgn di sìgole non sincero

dormì söi bale stare con le mano in mano

E che la aghe! E facciam bella festa!

edìsla ‘n d’ü spècc, imaginàs, figüràs immaginarsi

èdisla ‘n d’ü spècc, sèntisla ‘n di spale prevedere checchessia

él gna bèl! quanto è bello!

ergà sö ergü fustigare

èsga ‘l nonanta növ per sent c’è molta probabilità

èsga ‘n pé öna càösa essere in atto una causa

èss (‘ndà) sö l’órlo essere vicino alla morte

èss a mèsa igógna essere alticcio, brillo

èss a pascolèt co l’óca essere triste, malinconico

èss a spass essere senza occupazione

èss al scür de ergót, saì mia ignorare

èss al sòldo, èss pié d’sólcc essere danaroso

èss amò ‘n del cap di sich pèrteghe essere da capo

èss amò de chèla salìa essere ancora a digiuno

èss balèngh essere distratto

èss belvèd, iga bèla céra aver buona cera

èss bén vést essere amato

èss cóme du e du fà quàter essere chiaro

èss cóme fradèi essere amicissimi

èss cóme i sìnguegn non avere stabile dimora

èss cóme la basana essere molto arrendevole

èss cóme öna boröla d’amùr, còcc innamoratissimo

èss compàgn de ‘ndà a spùse mettersi ad un’opera di tutto genio e soddisfazione

èss compàgn de chèl prét che l’ sìa dì mèssa nóma söl sò messàl essere ignorante

èss compàgn de l’ór e ‘l fèr esservi grandissima differenza

èss compàgn de la petònega essere conosciuto come l’ortica

èss compàgn de spüdà ‘n tèra essere facile

èss compàgn del dé e la nòcc cose disparatissime

èss cül e braga essere pane e cacio

èss de börò essere sul lastrico

èss de bù ümùr essere di buon umore

èss de buna bóca mangiare molto e d’ogni cosa

èss de buna lüna essere in buona

èss de buna rassa essere prolifico

èss de carne e òss essere di carne

èss de la stèssa famèa essere della stessa razza

èss diót de santa Caterina d’ la röda, maiocà, menà la röda mangiare a sbafo

èss disperàt, sbiòch cóme san Quintì essere nell’estrema miseria

èss dür d’öna orègia, no sèntega mia da chèla banda non voler sapere di una cosa

èss fortünàt cóme i cà ‘n césa essere assai sfortunato

èss imbroiàt cóme ü pülzì ‘n da stópa essere imbrogliatissimo

èss imbrombàt, èss ciapàt del vì essere ubriaco

èss impastàt sö nóma de bösie essere un bugiardaccio

èss impastàt sö nóma de ràbia, èss nóma ràbia essere assai irascibile

èss impicàt vià essere in ristrettezza

èss in balansa essere in dubbio

èss in càndia afàcc, èss in bolèta, èss in giande essere in malora

èss in d’öna bòta de fèr tenere il capo tra due guanciali

èss in dólo essere in colpa

èss in fassènde essere affacendato

èss in fióris in statoflorido

èss in laànda far bucato

èss in libertà essere libero

èss in pendiröla, èss in pendèsa, èss in pirlingaröla essere in bilico

èss in pensér essere inquieto

èss in piassa, iga la passa, pelàt, sènsa cheèi calvo, pelato

èss in piéna régola essere conforme

èss in pirlingaröla pencolare

èss in quinta, èss in quinta cariöla essere in miseria

èss in regìster essere in assetto

èss in róta essere alle rotte

èss in sentùr essere in sé

èss in tu essere in carne

èss in üso, èss in vóga essere in uso

èss infarinàt de ergót aver qualche istruzione

èss ingioìt, èss ingiuàt non poter muovere le gambe

èss iscüs de fà, de dì non avere da fare o da dire

èss isgarlàt, iga i gambe sgarlade aver le gambe storte

èss istàcc a mangià l’ors, i usmàt i cadenàss essere stato in prigione

èss istìtech essere lento a cavar denaro

èss l’öltima röda del car essere l’ultimo, considerare il meno

èss la scùa de cà, amigù amicissimo

èss ligér de bórsa non aver denaro

èss mal de léna, èss de mala òia essere indisposto

èss mal in gamba reggere male sulle gambe

èss miga de chèi borlàcc zò d‘la lòbia non essere uno stupido

èss mia gotàt zó del séro pasquàl non essere senza alcun difetto

èss mia la strada de l’órt è un luogo lontano

èss ol ròcol di bòte essere soggetto a continue battiture

èss ön òss dür de pelà essere cosa difficile

èss ön’eternità, èss etèrno a fà ergót, essere lento al superlativo

èss öna buna ‘mbocadüra, biidùr bevitore solenne

èss onèst, viv e lassà viv contentarsi di un onesto guadagno

èss pat e pagàcc essere del pari a debito pagato

èss pié de dèbecc fina i öcc essere indebitato

èss piö de là che de sà essere malato terminale

èss sèmper a chèla essere sempre alle medesime

èss sèmper de la stèssa sesù essere sempre dello stesso umore

èss sèmper istàcc sóta ‘l bigaröl de la mama non essere mai uscito dal paese

èss sènsa botassöi essere esausto

èss sö i simósse essere sulla fine

èss sö l’órma de ergü essere in odio ad alcuno

èss söcc cóme la lésca essere assai asciutto, secco

èss sót, indà sót, stà sót essere, stare sotto

èss sóta i óter essere servitore

èss töt in d’ön’ aqua trasudare

èss tra l’incösen e ‘l martèl essere tra l’incudine e il martello

èss ü a stanga e l’óter a balansì avere i medesimi difetti

èss ü gróp de rùer essere samissimo

èss ü póm ispartìt essere somigliantissimi

èss ü spèl e öna scarpa di chi indossa abiti non acconci

èss ura söl pir ura söl póm, èss ura ‘n sira ura ‘n matina di uno senza fermezza

èss vècc cóme bacöch uomo assai vecchio

èss vià a bàlia essere a balia

èss zó de servèl, èss isbassàt de servèl essere pazzo

èss zó de sèst essere fuori di sé

èss zó de strada essere fuori del seminato, essere irragionevole

fà (indà) cóntra, no cédela mia, fà tèsta, oponì, oponìs opporre

fà (üsà) di sgarbi fare una sgarberia

fà ‘l bagèl far bagatella

fà ‘l bèch a l’óca finire checchessia

fà ‘l berechì birboneggiare

fà ‘l ciàl, fà di cialade bamboleggiare

fà ‘l galèt mostrarsi baldanzoso

fà ‘l paiàss fare il buffone

fà ‘l ritràcc ritrarre

fà ‘l rödù scrocà, menà la röda scroccare

fà ‘l röfià, fà ‘l sèt e mès, röfianà sö ergót arruffianare

fà ‘l sangh de dés fare l’impossibile

fà ‘l sèt e mès, fà ‘l röfià, röfianà sö ergót arruffianare

fà ‘l sò bisògn, indà a scriv öna lètra scaricare il corpo

fà ‘l sò servise andar di corpo

fà ‘l sóra bòra, fà l’Ambrös, stimàs pavoneggiarsi

fà ‘l spacù, smargiunassà smargiassare

fà ‘l spiritùs sgallettare

fà ‘l surd fare il sordo

fà ‘l Tóne fare lo sbadato

fà ‘l Tóne sventato, fare lo sbadato

fà ‘n pólt e paniza tagliare a pezzi

fà ‘n quàter dividere in quattro parti

fà ‘ndà (mèt) a prat ridurre a prato

fà ‘ndà (mèt) la tèra a melgòt, a formét, a trefòi, ecc. coltivare la terra

fà ‘ndà ‘n frasèle sfracellare

fà ‘ndà ai fèri, fà cös sö la gratìcola, cucinare alla graticola

fà ‘ndà la grèmola masticare con prestezza

fà ‘ndà la lapa töt ol dé, desmèt mai de menà la saàta ciarlare assai

fà ‘nsèma accumulare

fà a pögn fare a cazzotti

fà bàa, sbaössà sbavare

fà balà (cór) a pé ‘n del cül, impienì ‘l cül de pessade pigliare uno a calci

fà baraca, fà goghèta ‘n del botép, sbaracà gozzovigliare

fà bèl vèd essere a appariscente

fà berlìch berlòch non mantener la promessa

fà bói la pignata, barbotà, terocà, rognà borbottare

fà bröt tép, temporegià far cattivo tempo

fà buna céra accogliere lietamente

fà cagà i stüpì far pagare il fio

fà ciamà ergü citare in giudizio

fà cich ciàch, sguassà guazzare

fà ciocà (sbarà, sciopà) la scöria far schioccare della frusta

fà cönt far conto

fà cös ergü co l’ài, fà èd la lüna ‘n del póss, fà penà, tormentà, tossegà tormentare

fà dà zó ‘l lacc sbaldanzire

fà dà zó la sgiunfadüra, desgiunfà* sgonfiare

fà danà far dannare

fà de bèl a öna dòna fare il galante

fà de bisògn necessitare

fà del bordèl, sbordelà far chiasso

fà del ciàss, steremotà strepitare

fà del dan, danesà, danegià danneggiare

fà del mal malfare

fà del Zan far lo spaccone

fà dét i zéne, resenà fare le capruggini

fà dét l’òss assuefarsi, incallire

fà dét ol böfù con vergü ridere d’alcuno

fà dét öna fritada, farne strage

fà dét ü bòt computare all’ingrosso

fà di bösie dir bugie

fà di cöche o di stòch, stocà, fà taca far debiti

fà di desprése a ergü molestare alcuno

fà di gòb, dàga de óngia, robà, sgrafignà, raspà, leà rubare

fà di laùr de scècc fanciulleggiare

fà di móche vezzeggiare

fà di resù, quistiunà, impïàla questionare

fà di sofignade usar sotterfugi

fà di sólcc sö ‘n d’öna pèl de piöcc avido di guadagnare

fà di vèrs verseggiare

fà èd i stèle fargli vedere le stelle

fà èd l’ira di Dio, fà èd i óche d’ Paéa martoriare, far soffrire grandemente

fà ègn (mèt) sògn conciliare il sonno

fà ègn i zenzù, fà ègn lóngh (macc, ligà) i décc allegare i denti

fà ègn iscür, scürì scurire

fà ègn róss far arrossire

fà ègn sògn, mèt sògn assonnare

fà fà ‘l salt far decidere

fà fà i scarpe de fèr svignarsela

fà fiasco far fiasco

fà fò de biv mescere

fà föm fumigare

fà frónte ai spése sopperire col denaro

fà füróri aver applausi

fà giónda, fà giondina stare in allegria

fà góla, fà tirà la góla, mèt apetét indurre all’appetito

fà gratà ‘l co a ergü dare grattacapo ad alcuno

fà guasta venire a suppurazione

fà i ati procedere giudizialmente

fà i carte, mesciàle fare le carte

fà i córegn, fà portà i córegn far le corna

fà i gasì impuntire

fà i laùr col mànech fare cose con giudizio

fà i laùr de òm operare virilmente

fà i laùr sènsa có operare con poco senno

fà i laùr ü tat la pèrtega abborracciare

fà i öltem isfòrsi far l’ultimo sforzo

fà i pé ai mósche fare cose difficili

fà i pègn, sequestrà sequestrare

fà ià, regià ragliare

fà impressiù far colpo, effetto

fà 'l pultrù, fà ‘l lifròch poltrire

fà l’amùr a ergót, ingüràs vergót desiderare qualcosa

fà l’indià, fà de lóch, fà parì de ègn de l’óter mónd far l’indiano

fà l’invissiàt fare il lezioso

fà la barba al barbér gabbare il gabbatore

fà la bèla gamba gironzolare oziosamente

fà la furca farsi contrario alcuno

fà la gata mórgna, fà la póia bagnada far la gatta morta

fà la lissaröla sdrucciolare sul ghiaccio

fà la maitinada ai sonadùr accoccarla

fà la nìstola, inamuràs innamorarsi

fà la pél, massà, copà ammazzare

fà la pöa, zögà a pöe fare le bambole

fà la sèrnita scegliere il migliore

fà la sgarèla, iga i gambe che fà giàcom giàcom non potersi reggere

fà la spéa far la spia, riferire

fà la strada a la rasga ripiegare in fuori i denti della sega

fà largo far largo

fà löch essere necessario

fà man bassa far man bassa

fà memòria de ergót prenderne nota

fà mócio, fà sito stare zitto

fà monéda far moneta spicciola

fa 'n dét de ris e érs palleggiare uno

fà negót non importare

fà oè vagire

fà öna bassèta a ergü, bötà d’ la pólver in di öcc, fà restà dét ingannare

fà öna capèla, falà, sbaglià sbagliare

fà öna éta de cà, fà éte de làder patire grandi disagi

fà öna figüra de camelòt, sfigürà fare cattiva figura, sfigurare

fà öna partinada sula partirsene tutti insieme

fà öna patèrna ammonire, riprendere alcuno

fà öna ròla deludere l’aspettativa

fà öna sola parola chiedere il giusto prezzo

fà pago, fà restà pago appagare

fà palèta comperare a credito

fà pandàn accompagnatura

fà parì simulare

fà parì, fà finta fingere, simulare

fà pisa e paga dar la merce a contanti

fà placa non ballare

fà póca triga fermarsi poco

fà polìt (polito) fare bene

fà premüra, mèt ol soghèt a la góla, fà frèssa sollecitare

fà presènt rammentare

fà pró, giuà, zuà, zovà fare il buon pro,

fà prodigi far meraviglie

fà pura con d’ü sciòp vöt indurre falso timore

fà quàter balaròcc (pirlòcc) ballonzolare

fà rissaltà dare risalto

fà saltà (ègn) la futa far saltare in collera

fà saltà la mosca a ergù muovere all’ira

fà saltà la ràbia, fà ègn i còrne adirare alcuno

fà saltà vià i servèi, insurdì assordare

fà saltà vià, möcà, mocià, smocià mozzare

fà san March inalberarsi

fà san Martì, desbratà, desbrigà, netà fò sgomberare

fà scapà fugare, mettere in fuga

fà schéfe, stomegà, roersà, mèt stòmech, repögnà stomacare

fà secà al sul asciugare al sole

fa sègn, schissà zó l’öcc ammiccare

fà sfiandra, consömà ‘l sò a la sfondraduna scialacquare

fà signù, signà far capolino

fà sigürtà, garantì, respónd per vergü mallevare

fà smatì, fà ‘ndà zó i calse (la lira), fà ègn fastöde, storà infastidire

fà sö ‘l cerù, fà sö la bröta céra aggrottare le ciglia

fà sö ‘l cönt söi dicc (söl nas) contare con le dita

fà sö ‘l fagòt prepararsi a partire

fà sö ‘l lècc sistemare il letto

fà sö ‘l vèrbum caro smettere di desiderare cosa impossibile

fà sö ànem, animà animare

fà sö i réss inanellare, arricciare i capelli

fà sö la róca arroccare

fà sö ü göminsèl aggomitolare

fà sö ü gróp fare un nodo

fà sö ü pignól, fà piröla, fà cütügürù co i dicc accozzare insieme i polpastrelli

fà sö ü sguarsègn disapprovare, per segno di disapprovazione

fà sólcc come tèra far denari a palate

fà spéce far meraviglia

fà spico fare spicco, campire

fà spüdà ‘l polmù, fà ègn ol satù far arrabbiare

fà stà ‘n candéla fare filare uno

fà stà ‘n riga far filare

fà stà zó ‘l fiàt commuovere

fà straedì far meravigliare, sbalordire, trasecolare

fà straedì, sbalordì, sbalurdì, smatürì sö, inlochì sbalordire, far strabigliare

fà stremì impaurire

fà süspirà ergót far cascare dall’alto

fà tègn ol fiàt far attendere

fà tèsta, resistì, resìster resistere

fà tirà góla far gola

fà toalèta rassettarsi, far toletta

fà töt ü paöl giacere tutti insieme

fà trà ü bói a ergót dare un bollore

fà ü muntù de ciàcole e mia di facc, fà di slargade de bóca essere largo in promettere

fà ü reoltèl svoltare

fà ü repéch rimpallare

fà ü viàss e du servésse; serà du morcc in d’öna cassa pigliare due piccioni ad una fava

fà ün öv fò de la caàgna fare cosa insolita

fà zó ‘l cùlem scolmare

fà zó la barba a ergü, fàla in barba superare alcuno

fà zó la pèl, scarpà la pèl in del pelà, scortegà scorticare

facc a capète, incapetàt dentellato

facc sö in archèt, ad üso archèt arcato

facc zó a la badiala uomo semplice

facc zó col corlàss fatto male

fàghen öna pòrca a ergü fare un tiro a qualcuno

fàgla a ergù giocare un tiro a qualcuno

fàgla ströcia fare qualche beffa

fàla ‘n barba a ergü deludere con inganno

fàla a la romana pagar ciascuno la propria quota

fàla de padrù, sbraghetà, sbraghetunà, spadrunegià* padroneggiare

fàla fò de sciòr (de grande) grandeggiare

fàn de töte i rasse (de töte i sórt) fare ogni sorta di ribalteria

fàn dét öna quach di sò farne qualcuna delle sue

fàn dét tunina farne macello

fàn öna spansada mangiare a sazietà

fàs capitàl de ergót, fà càlcol sö ‘n vergót, mèt i öcc sura ergü o ergót fare assegnamento

fàs coionà farsi burlare

fàs fà ‘l ritràcc farsi ritrarre

fàs fà cór a póm mars farsi fischiare

fàs i barbìs d’ór, deentà sciòr, inrichìs arricchire

fàs istrada farsi strada

fàs öna resù, dàs (mèt ol cör in) pas darsene pace

fàs sö ‘n töcc i föder adattare a checchessia

fàs sò appropriarsi

fàs sö in d’ü gömisèl, ransignàs sö, ingrömiàs rannicchiarsi

fàs sö in d’ü gömisèl, ransignàs sö, ingrömiàs rannicchiarsi

fàs spala sö ‘n vergü contare sull’appoggio

fàssen spónda de ergü farsene assegnamento

fina che la té (la düra) finché dura

fina de scèt fin da bambino

fina mai moltissimo

fò ‘n có, in có, a la fì di fì essere alla fine

fò de tép intempestivamente

föch de pàia cosa che poco dura

fregàga (tiràga) dré gna i scarpe essere di gran lunga inferiore

gna la ‘nsègna nessuna traccia

gna 'n guarda a nessun patto

gna no èns gna no pèrd star del pari

gna parlàn, del cèrto, cèrto, sigür, pòta, mancomàl certamente

gna per sèt gna per dessèt in nessun modo

gratà la pansa a ergü provocare alcuno a parlare

grignà sènsa sügo, grignà ai àngei non saper di che ridere

guadegnà ‘n del gombèt, fà di negòsse de Arés, comprà a òt e vènd a sés, menà l’òrb a prèdica negoziare con scapito

guadegnà chi quàter ch’i caga e ü che fà löm guadagno scarso e poco

i à segnàt ol reciàm, l’öltem sègn campana per la messa, ultimo rintocco

ì de dà essere debitore

i è pretése de salvàs sènsa mèret questo è fuor di dovere

i göscc i è mia töcc compàgn vari sono i gusti

i l’la sà a’ i ortolane ‘n piassa è cosa notissima

ì mangiàt ol cül de la galina non poter tenere il segreto

ì mia stödiàt ol galatéo non aver creanza

iga ‘l balù avere l’ernia

iga ‘l baöl, incinta* essere gravida

iga ‘l folèt, la taràntola avere l’argento vivo addosso

iga ‘l sgranf essere lento nel levare i denari dalla tasca, essere avaro

iga ‘l magù essere mesto

iga ‘l mostàss födràt de tóla, de lata, de cartù essere sfrontato

iga ‘l piàns in scarsèla aver le lacrime pronte

iga ‘l rüt vólt sö ‘l mostàss, sö ‘l còl essere sudicio sul viso, sul collo

iga ‘l sgranf essere avarissimo

iga ‘l sò tép essere avanzato in età

iga ‘l vésse del zöch essere attaccati al giuoco

iga ‘mpedìt ol stòmech aver carico di cibo lo stomaco

iga ‘mpó del nòmine pàtris essere scemo

iga ‘n cül l’Olanda non temere di nulla

iga ‘n del có ol bèl de Roma presumere assai di sè

iga ‘n del cör chèl che s’gh’à sö la lèngua essere sincero

iga ‘n di sò sgrafe avere in suo potere

iga ‘n mà ‘l pan e po’ a’ la fórves aver la palla in mano

iga adòss la taràntola, parì piàt de la taràntola non poter star fermo

ìga amò ligàt ol bìgol essere ancora giovane

iga buna nasta essere di buon naso

iga buna o catìa preensiù essere bene o male impressionato

iga cör, iga ü cör de leù avere coraggio

iga del ümùr per ol có altezzoso, essere orgoglioso

iga dét la mà, iga i mà ‘n pasta essere pratico

iga di aderènse avere attinenza

iga di rane, iga ‘n pansa di rane aver pensieri

iga di scècc ch’i se pórta mia ü con l’óter avere figli in piccola età

iga dré avere con sé

iga du barbóss avere il doppio mento

iga ergót per i còrne essere pensoso

iga i bösche fò di öcc, ìga èrt i öcc essere accortissimo

iga i còrne, ìga ‘nfiàt l’ànima, èss sö i baraónde essere adirato

iga i grì ‘n del cül ch’i fà ostaréa essere allegro e contento

iga i mà büse essere prodigo

iga i màneghe larghe, èss largh de màneghe essere di maniche larghe

iga i öcc in del cül, iga la ésta che fà batésta aver le traveggole

iga i rognù d’ ór, iga gròss i rognù essere assai ricco

iga idéa de ergót aver cognizione d’una cosa

iga in örto avere in urto

iga la caghèta, iga ‘l föch al cül avere grande premura

iga la cüsa aver tre assi, tre due, ecc, dello stesso seme

iga la gnöca tegnissa essere ostinato

iga la peröca stórta, iga la lüna, èss de catìv ümùr essere di cattivo umore

iga la püìda aver sete

iga lóngh i sgrafe aver grande influenza

iga méle braghér de fà avere molto da fare

iga öna buna lògica avere una buona parlantina

iga öna camisa ‘ndòss e öna ‘n fòss aver solo due camicie

iga passiù al zöch, a la cassa, a la pitüra inclinazione al gioco, alla caccia, ecc.

iga póca sal in söca aver poco criterio

iga póch a fà prèst essere vicino a morire

iga pura de la sò ombréa essere timidissimo

iga sal in söca aver giudizio

iga sald ol cortèl per ol mànech essere a cavallo

iga schéfe de ergü temere uno

iga sö la s-cioparöla essere fortunato

iga sponda essere protetto

iga stòp ol nas avere il naso intasato

ìga tacàt insèma ol bìgol, ölì ü car de bé amare svisceratamente

iga tat de pél söl stòmech, iga quàter dicc de pél essere d’animo intrepido

iga töcc i còmodi, sguassàla, sguassà ‘n de botép stare a panciolle

iga tórt mars, iga töcc i tórcc avere torto marcio

iga ü pis (öna préda) sö ‘l stòmech avere un peso sullo stomaco

iga ü ragio avere una gran sorte

ighen (patì ‘n) öna rama (ü ramèl) avere un ramo di pazzia

igla ‘n di pètole, stà mal in di pagn essere a mal partito

ìgla ucia essere nell’abbondanza

ignorànt cóme öna tapa, intréch cóme ü bö (öna bóra), intregòt, talènto bóra ignorante

imbroiàs in del parlà avere la lingua impacciata

impïàla muovere questione

impó de chèl che ghe öl un po’ di criterio

in brüsa sull'orlo

in crèta a credito

in d’ü fiàt, in d’ün àmen in un attimo

in d’ü sömelèch in un baleno

in d’ün lampo in un lampo

in d’ün véder, in d’ü bàter d’öcc in un istante

in del bómbo d’la ràbia bollore della collera

in del bombo de la stat nel cuor dell’estate

in del prim sògn nel primo sonno

in déma in bell'ordine

in indà striòss andare in tregenda

in mànega d’camisa in maniche di camicia

in prepòst calzante, opportuno

in presensa de töcc pubblicamente

in sò còmodo quando avrà tempo

in sto de mès frattanto

in töcc i büs, ‘ndóe l’ s’imbàt, de per töt dovunque

incontràs dét con de la ròba compensare

indà (tös) fò di pé (di scarpì), indà vià (fò di bale), infilàsla, tö sö i gàbie, pirlà vià, tös zó di spése andare, partirsi

indà ‘l bast sóta la pansa non potersi più aiutare

indà ‘l có sura ‘l capèl perdere la bussola

indà ‘n bèstia, imbes-ciàs andare in bestia

indà ‘n bordó tallire, fare il tallo

indà ‘n cagnù bacare

indà ‘n caròssa, scarossà scarrozzare

indà ‘n cìmbalis avvinazzarsi

indà ‘n di Bà, mèt sö la brónza pigliare il broncio

indà ‘n föm, sfömà sfumare

indà ‘n frasèle (‘n tòch), sfracassàs spezzarsi

indà ‘n fréga andare in fregola

indà ‘n füga andar frettoloso

indà ‘n lècc a l’ura di póe, fà compàgn di póe andare a dormire presto

indà ‘n lècc col cül büs (sènsa séna, co la Madóna) andare a letto senza cena

indà ‘n lècc, indà a balì, indà i’ nana, indà a polér, indà a masù andare a dormire

indà ‘n mal guastarsi

indà ‘n pé a ergót salire su qualcosa

indà ‘n sà e ‘n glià andare a spinapesce

indà ‘n sàcris sottodiaconato

indà ‘n seganda andare a tagliare le messi

indà ‘ndré ritrarsi, indietreggiare

indà ‘nvèrs, sömeà somigliare

indà a cassa andare a caccia

indà a fà baià i cà, bàtela, sircà sö mendicare

indà a fà i spése andare a far la spesa

indà a fàs benedì, tacà sö de laà zó andare in rovina

indà a fenì ‘n negót finire in nulla

indà a fioróni essere in gran fortuna

indà a la lónga andare alla lunga

indà a mut andare a monte

indà a padrù porsi a servizio

indà a palpù brancolare

indà a penèl, a l’ va par pitüràt adòss, parì pitüràt adòss vi sta acconciamente

indà a possà, possà, fà öna possada, ciapà fiàt, tirà ‘l fiàt riposare

indà a pötane andare in malora

indà a rìa approdare

indà a ris-cio, asardà, zardà, risigà, ris-cià arrischiare

indà a Roma sènsa vèd ol papa guastare una cosa sulla conclusione

indà a sbals, no iga gna ura gna baciòch non aver regola

indà a scriv öna lètra, fà ‘l sò bisògn scaricare il corpo

indà a sdöce andare a spinte

indà a servì andare a servizio

indà a sircà la rógna de gratà attaccar brighe

indà ai basse consumare ogni avere

indà al possèss d’öna eredità adire una eredità

indà coi pè de piomb procedere con cautela

indà d’incanto andar d’incanto

indà de caàl in àsen andare di male in peggio

indà de galeòt a marinér essere di uguale astuzia

indà de mès, tö de mès andare di mezzo

indà de 'ncö 'ndomà, tiràla 'n lónghe procrastinare, protrarre

indà dré a ergü col söchì d’la mél andare con le buone

indà dré a la rìa costeggiare

indà dré col süchì d’la mél a ergü trattar con le buone

indà fò d’ la gràssia di Dio montare in collera,

indà fò de sura, dà fò, treböcà traboccare

indà fò del có, mèt sö öna préda (ü sass) dimenticare

indà fò di stròpe uscir dai gangheri

indà föra di lìmiti eccedere

indà gna inàcc gna ‘ndré essere stazionario

indà i gnòch a fónd, indà sö per l’öss non riuscire

indà in persuna andare personalmente

indà in sighéra andare in fumo

indà inàcc compàgn di (fà cóme i) gàmbar dare addietro

indà l’àmpia al cör provare una forte sensazione

indà là a la ègia, indà là amò a l’üsansa ègia preferire le vecchie usanze

indà là a palpù (tastù) far le cose al buio, a tastoni

indà là co i stròpe di chi si regge difficilmente in piedi

indà là col có ‘n del sach, fà i laùr col có ‘n del sach andare con la testa nel sacco

indà là issé a bòt lavorare in qualche modo

indà là sincér procedere con ingenuità

indà ‘n di beatìssime montare sulle furie, uscir dai gangheri

indà per alfabèt seguire l’ordine alfabetico

indà per la strada ègia (del car) andare per la via conosciuta

indà sö ‘l sò drécc procedere naturalmente

indà sö la lönèla, indà ‘n treèrs ergót andare di traverso

indà sotsura ‘l sangh sentirsi rimescolare

indà strïòss andare in tregenda

indà töt a la béss (a la malura, a topicù), a l’ và töt a fàs buserà andare a catafascio

indà töt a sangh, sanglà sanguinare

indà töt in bröda andare in broda

indà tròp inàcc uscire dal convenevole

indà vèrs vergü, vègn apröf accostarsi

indà vià a la romana partire senza salutare

indà vià plècc partire a capo chino

indà vià sènsa dì gna bondé gna bòn an andare insalutato ospite

indà vià söl piö bèl lasciare sul buono

indà zó col brentù prodigalizzare

indà zó de colùr, sbiaìs, smontà de colùr, smarì scolorire, stingere

indà zó de servèl, indà fò di sentimèncc, sbassàs de servèl, dà fò, deentà mat impazzire

indà zó del léber uscire di grazia

indà zó del vade (de caresada), parlà zó de mèret uscire dal seminato

indà zó gòb andare ricurvo

indà zó i coiò infastidirsi

indà zó la us divenir fioco

indà zó plècc andar chino

indé scondìv andate a farvi friggere

indré a la strada a s’ drissa la soma (s’ guida ‘l car) per via s’acconcian le cose

ingùrd compàgn del sat insaziabile

l’amìs serésa compare per azioni illecite

l’è ‘l sólet tran tran è la solita solfa

l’è ‘l prim laùr che sènte mi giunge nuova

l’è ‘mpó qualche tempo fa

l’è ‘n tàola è in tavola

l’è al mónd perchè ‘l gh’è ‘l pòst persona buona a nulla

l’è amara cosa ostica, spiacevole

l’è amò sö ólt ol sul è ancora giorno pieno

l’è calàt ü néo mancò pochissimo

l’è compàgn de pissà cóntra ènt è come fare un buco nell’acqua

l’è grassa che la cula è gran fortuna

l’è mia monada de póch non è cosa da poco

l’è nöma ché, du pass è a due passi

l’è öna ergògna marsa è un’indecenza

l’è öna pèrla persona ammirabile per ogni virtù

l’è öna scùa è un ottimo rimedio

l’è piö ‘l spés che ‘l guadàgn è più la spesa che l’impresa

l’è pròpe lü, l’è lü ‘n persona è proprio lui

l’è röse e fiùr in confrónt… queste sono rose e fiori, questo è nulla a paragone di...

l’è sèmper la stèssa minèstra non v’è differenza

l’è stacc sofegàt de la bàlia ironia su uno morto in vecchia età

l’è turta rescoldada riprendere un’amicizia

l’è ü botép (piassér) del mèrlo è un piacere del Menga

l’è ü bumbù è un gioiello

l’è ü di nòscc uno delle nostre medesime opinioni

l’è ü laùr de fàn dét ü quàder è una cosa singolare

l’è ü smatimét aver troppo da fare e dover fare in fretta

l’é ün óter cantà, l’è ün óter pér de màneghe è tutt’altra cosa

l’è ura de, l’è ura e tép de è ormai tempo di

l’è zamò ché è già qui

l’era dessegnada così voleva Iddio

l’öcc a l’völ la sò part tener conto dell’apparenza

l’öltima bùsera, chèla d’ la ranza, mórt morte

la ‘ndorerèss amare accesamente

la bat de póch differenza insensibile

la biàa del òm minestra

la bóca la öl dì la erità il bugiardo si tradisce da sé

la gh’ völ töta mi ci vuol tutta la pazienza

la ghe costerà cara chèsta la pagherà

la ghe mónta söbet facile ad adirarsi

la m’ ingréa mi rincresce

la m’ quadra mia non mi va

la m’ spössa la mi scotta

la me brüsa mi dispiace

la me suna mia bé non mi quadra, non mi va a genio

la sò passada a s’ la öl fà töcc, e l’è mei fàla prèst che tarde chi non fa pazzie da giovane le fa da vecchio

la te stà sö bé ti sta bene

lassà ‘n da pèna tralasciare di scrivere qualcosa

lassà ‘n di pètole lasciare nelle peste

lassà ‘ndà (petà, pundì) ü sciàf dare uno schiaffo

lassà de banda i strass di povero farsi agiato

lassà passà ‘l car deante ai bö lasciar rovinare i propri affari

lassà töcc in del sò èsser non dire male di nessuno

lassà zó i braghe, rèndes, rendìs, céd, cedì arrendersi

lassàla borlà ‘n tèra, tö mia bòta mostrare di non risentirsi

lassàs leà ‘l servèl lasciarsi trasportare da una passione

lassàs mangià a’ la camisa (a’ i bale) farsi mangiare

lassàs mèt ol bindèl al nas lasciarsi aggirare

leà ergü di sò lobiècc, desficà, tirà ‘ndré dissuadere

leà sö ‘nvèrs, co la peröca stórta levarsi di cattivo umore

leà sö a l’alba del mesdé levarsi verso mezzodì

lecàs zó a’ i dicc, indà ‘n tàt sang piacere estremamente (parlandosi di cibi)

ligér cóme öna fòia d’àlbera incostante

lissà fò di mà fuggire di mano

m’à de dobbiamo

maià la fòia, dà sö d’orègia avvedersi

mandà a fàs benedì (buserà) mandare al diavolo

mandà da Eróde a Pilato, mandà de val in cröèl mandare da un luogo all’altro

mandà ergü a schiblà coi oche mandare uno in rovina

mandàn zó de còce e de crüde soffrire assai

mànega de böratì gente senza parola

mangià d’la sal per iscödìs la sit fare danno credendo di fare bene

me m' la ède prevedo, temo

mé rèste mi meraviglio

menà la bèrta, ciocà, blaterà, ciaculà sènsa sügo ciarlare

menà la brèta de contét, no pödì piö stà ‘n de pèl mostrare grande allegrezza

menà la stónda aver la luna a rovescio

menà per ol nas, imbutunàl sö, infenociàl sö, fàl sö, rasgà sö ergü gabbare alcuno

menà töcc inguài essere imparziale

mèt (cassà) töt in d’ü sach non far distinzione

mèt al fato, infurmà informare

mèt al ponto provocare con atti o parole

mèt córegn cóntra crus operare in contrario

mèt ì’ nòm (mèt ol nòm del nóno, de la nóna; reportà ‘l nóno, la nóna) dare il nome

mèt in passa, palesà palesare

mèt la cartadüra cartolare, numerare le pagine o le carte

mèt la pìa ‘n del sach tacere quando si vede la mala parata

mèt la schéna contra ‘l mür puntare i piedi al muro

mèt ol löchèt sö la bóca, pïàs la lèngua mettere a freno la lingua

mèt öna mà ‘n del föch affermare per verissimo

mèt öna mà söl föch asserire per vero

mèt sö ‘l capèl incappellarsi

mèt sö la buna strada indirizzare, ridurre al giusto

mèt söl léber di morcc (di scüdìcc) far conto d’aver perduto chechessia

mèt sóta i pé vilipendere

mèt sotsura töta la cà roggà, roggà sö d’ per töt rovistare

mèt zó i pedine disporre le cose ad uno scopo

mètega töt ol stöde fare cosa con diligenza

mètes a la èa, cincinàs adornarsi

mètes in ardènsa infiammarsi

mètes in bösca andare in cerca

mètes in del có ergót immaginarsela

misürà la strada, basà la tèra cadere in terra

mör la sièta ‘n del bèl de l’oselanda mancare cosa nel momento di maggior bisogno

mügia bö, che l’èrba crèss promessa a tempo lungo

nass coi décc in bóca, nass col caécc, iga sö la scioparöla essere fortunato

netà fò i scarsèle asciugare le tasche

no ‘ndà mia a sircà la rógna de gratà non destare il can che dorme

no alì öna móna non valer niente

no betegà mia, parlà ciàr, fò di décc dire apertamente il fatto suo

no èd gna la strada divorare la strada

no ègn negót in scarsèla non avere alcun interesse

no èsga gna ü gat non esservi alcuno

no ésga sólcc ch’i l’la paghe cosa di eccellente bontà

no èsghen gna de tö gna de mèt essere a puntino

no èss bù de drissà ‘n pé gna öna scagna non saper cavare un ragno dal buco

no èss gnamò a mèsa strada di chi ha ancora da fare assai

no èss mai prègn (contét), incontentàbel incontentabile

no èss mia tat per la qual non essere della migliore qualità

no fà ‘ntórt a nigü essere giusto con tutti

no gh’ vède fina gnach de la ràbia ho una rabbia non ci vedo

no gh’dó gna ü bés dileggio, disistima, dispregio, per mostrare disprezzo, scherno

no gh’è barba d’òm che ‘l ghe la posse fà di persona astuta e scaltra

no gh’è mia giro non c’è modo

no gh’è scampo (redènsio), no gh’è gna sante gna madóne non c’è scampo

no gh'è Cristo non è possibile

no i la üsa piö non è più in uso

no i se arda mia non si guarda

no iga gna la prima idèa, saì mia non sapere

no iga gna mal gna mènda essere perfettissimo

no iga gna ü quatrì, no ìghen ü che n’ dìs du, no iga la crus d’ü quatrì non avere un becco d’un quattrino

no iga mia öna strada de mès pendere negli estremi

no iga mia pura per caminà non dar fastidio il camminare

no ìghel gna per ol tach di scarpe; iga ergü sóta la söla di scarpe non stimare alcuno

no ìghen gna de pèst gna de pestà essere senza niente

no l’ gh’è mia de sguassàla non c’è da sguazzare

no l’ ghe n’è mia non ce n’è

no l’ la tróa gna ‘l diàol impossibilità di ritrovare

no l’ ne stà sö piö per accennare il massimo della qualità

no l’ pöl gna benedì gna maledì con nessuna autorità

no l’è bu de tirà fò gna ü ragn d’ü mür persona che non sa fare nemmeno le cose più facili

no l’è gna ‘ssé gna ‘ssò non è né in un modo né nell’altro

no l’è mia öna stòria affermare una cosa per vera

no l’è mia ròba sò non è frutto del suo sacco

no l’farèss gnach a ‘ndoràm non lo farei mai

no l’istarà mia tat non tarderà molto

no la guarne mia non credo, non la bevo

no lassàga mia i bé non dargli requie

no lassàs mia ègn co i pé sö la pansa non voler sopportare ingiurie

no logià mia ergót non berla, non crederla

no mondà nàspoi non perdere tempo,

no pödì caàn ü sóld drécc di perduta speranza

no pödì mia ‘ndà zó del gós non poter dimenticare una cosa

no pödì mia stà ‘n di pagn essere in estrema allegrezza

no pödì piö stà ‘n de pèl, gioì gioire

no pödì pió tègnela non poter più pazientare, traboccare il sacco

no pödìn piö de..., bramà, bramesà, ampià bramare, desiderare grandemente

no regordàs dal nas a la bóca essere di memoria labile

no s’ sà de che banda töl è intrattabile

no saì a che èrbor impicàs non sapere a che partito appigliarsi

no saìghen öna pitaca (gna ‘l prim prensépe) non saperne niente

no saìl gna l’aria essere cosa segretissima

no se l’ pöl intacà ‘n negót non si può imputarlo di alcuna mancanza

no sentì gna de té gna de mé non essere né carne né pesce

no stà bofà, no bofà gnach non replicare

no sté pensà de ‘ndà vià rimanete

no troàga gna fì gna fónd non trovare né capo né fine

no troàs mia, usmàs mia ‘l fiàt con vergü non andar d’accordo

crapà o sciopà bere o affogare

de rif (sgriv) o de raf (sgraf) in un modo o nell’altro, ad ogni patto

ó décc issé cóme s’farèss l’ ho detto così per dire

ògne mórt de èscov molto di raro

ol biànch di öcc cornea

ol cönt a l’ vé fò è esatto

ol dé de santa Tròtola giovedì santo

ol mé póer… quella povera anima di...

ol Signùr a l’àbie ‘n gloria Dio gli dia pace

ol tratà bé, corteséa cortesia

ölì drissàga i gambe ai cà tentare l’impossibile

ölì fà rampà la cavra sö ‘n d’ü bastù tentare una difficile impresa

ölì sostègn ü laùr per fórsa ostinarsi e non voler cedere alla verità

oltà fòi cambiare discorso, opinione

oltà i pötèi ‘n cüna, baratà i paròle scambiare le carte o i dadi

oltà la speransa in d’öna padovana far riuscir vana la speranza

oltà sfòia cambiare opinione

oltà sö la cheèssa, mèt zó ‘l caécc, ostinàs, impontàs, impuntigliàs fissarsi, ostinarsi

oltàla ‘n grignà mettere una cosa in baia

oltàs (inversàs) indré i màneghe intraprendere alcuna cosa con energia

öna buna tèta persona colla quale si possa mungere

öna carta de góge (göge) una grossa di aghi

öna gran bùsera, spropositù svarione, spropositaccio

öna ólta ‘l cór ol cà, öna ólta la légor viene la sua per tutti

öna ólta che l’è öna ólta neanche una volta, mai

öna pasta, ü tòch de marzapà persona di buona natura

öna sdégia un tantino

öna séma fior di canaglia

ontà ‘l cadenàss, dà la stèca corrompere, unger le mani

parì baco a caàl al vassèl uomo assai grasso

parì pers essere un pesce fuor d’acqua

parì ü fölmen fare con prestezza

passà ‘l vèscov, dà ‘mpó de mans söcc a ergü dare delle busse

passà öna borasca correre un pericolo

passà per la mét cadere in mente

passàga sura col pensér, indà vià co i àngei, indà in óca dimenticarsi

passàga sura, dàga del passalà, no ardàs gna ‘ndré non badare, non far caso

pecà ‘n grand agognare, aspirare a grandi cose

pelà la póia sènsa fàla cridà fare ciò che altrui non piaccia

pelà zó la pèl del mostàss rimproverare fortemente

per buna régola, a s’sà mai a cautela

per chèl che me par a mé, a löm de nas, a stéma (stém) a mio giudizio

per mé i è tate stiletade tutte trafitte al cuore

per ol früo un tanto per l’uso

per öna cansù d’ carneàl, per ü tòch de pa per un vilissimo prezzo

per sò buna gràssia sua mercé

per tép a buonora

per töt chèl che l’ pöl nass per sicurezza

pèrd l’amùr disaffezionarsi

perdìs dét in vergót compiacersene

pestà sö cóme la raéssa, tridà sö ridurre in particelle minute

petével sö ‘l cül tenetelo per voi

picà dét ol nas convincersi di qualche cosa

pié cóme l’öv ricco sfondato

piö prèst che ‘n frèssa in fretta e in furia

pödì ‘ndà a Mónsa a ferà i óche essere semplice e ignorante

pödì dàs la mà avere le medesime virtù

portà ai stèle ergü celebrare sommamente alcuno

portà bé i agn essere prosperoso in età avanzata

portà ergü ‘n palma de mà, portà ai stèle ergü esaltare uno

portà i quàrcc de ergü proteggere alcuno

portà 'l Signor portare il viatico

portà sö i cóp, sofrì soffrire

proà i péne de l’infèrno soffrire pene angosciose

quach sant proedirà qualche santo ci aiuterà

quarcià zó de lòte far verde un argine

respónd per vergü, garantì garantire

restà a mèsa strada non finire le cose incominciate

restà co i dicc sèch rimanere deluso

restà lé cóme ü pal restare sbalordito

rià nöa afàcc giungere nuova affatto

ridüs ol ciód in capèla, ol stér in del sedesì ridurre quasi al niente checchessia

robà la polpèta zó del tónd rompere le uova nel paniere

róma e tóma mari e monti

rosgà ‘l cadenàss lacerarsi di sdegno

röstìs in del sò grass esserne afflitto

saì chèl che bói ‘n de sò pignata conoscere i propri affari

salvà la cavra e po’ a’ ‘l vérs salvare capra e cavoli

sbaglià (falà) la vocassiù vita per cui non si ha inclinazione (appigliarsi a un genere di)

scapà la pissa avere gran fretta

scoldà i banch, ligossunà oziare

scoldàs dét in vergót, infogàs dét, tösla cólda, inforlarmàs (rifl.) infervorarsi

se ach quand’ anche

se l’völ faorì? vuol favorire?

se m’gh’ìa ü póm me l’ispartìa imbattersi a dire la stessa cosa

se no óter non foss’altro

segà (leà, mulà) ‘l palèt fuggire

sentìs a bói dré essere rimproverato

sentìs ergót in de schéna di cosa dannosa che ci sta vicina

serà fò la stala quando l’è scapàt i bö cercar rimedio

servì de barba e cheèi soddisfare alcuno

sfrans i ganasse de ràbia digrignare i denti

sincér cóme l’aqua tróbia (spórca) uomo bugiardo, sleale

smaniàs a fà ergót affaticarsi in una cosa

só contét ch’i ma ‘mpiche se... giocherei la vita se...

só fò de mé sono addoloratissimo

sö l’ato nel momento

sö l’ura de l’öss incertezza per nulla

sö la sira verso sera

söl frèsch mattina, prima che sorga il sole

sömeà, indà ‘nvèrs essere il ritratto, somigliare

sóvra la bròca, fò de misüra* a dismisura

spand l’aqua, ürinà, örinà, pissà orinare

spartì ‘l mal per mès recedere da una metà delle pretese reciproche

spènd ol nòm de ergù promettere a nome di alcuno

spetà ‘l balù söl brassàl aspettare la palla al balzo

spetà la pòrca a l’albe attendere l’opportunità

stà ‘n campagna villeggiare

stà ‘n caresada tenersi in carreggiata

stà ‘n di limiti moderarsi

stà ‘n guardia usar cautela

stà ‘n lècc a marüdà, stà a cöntà i treèi, poltrire a letto

stà ‘n riga agire onestamente

stà a cör aver cura

stà a ergót parteciparvi

stà a la bòta reggersi, star forte

stà a la larga pigliarla larga

stà a öss a öss aver abitazione contigua

stà a sègn non eccedere nel bere

stà al ciodo stare occupato

stà co i bödèi sö l’arzù, bagolà de pura, strempià de pura, fà pìo pìo, scapà ü pèt de pura, iga ü gran spaghèt, lantacör aver gran paura

stà fò non iintromettersi

stà lé ‘mpalàt diritto e muto

stà lé a ardà ‘n sö tenere le mani in mano

stà lé a sinquantà dondolarsela

sta lé co i mà ‘n scarsèla (co i mà ‘n di braghe) stare ozioso

stà 'n pé, stà sö de nòcc vegliare, non coricarsi

stà scondìcc a scoltà, scüriusà origliare

stàga al pélo gareggiare con alcuno

strèns (serà) i pagn adòss a ergü, fà pissà de rat ergü ridurre alcuno ad una decisione

strenzìs in di spale mostrare di non sapere alcuna cosa

sunàga dét a quàter ganasse mangiare molto e voracemente

svèlt come ü gàt de màrmor persona lentissima e svogliata nell’operare

svenàs per vergü fare grandi sacrifici per uno

tacà sö la sana ornare con frangia

tacà sö mettere a cuocere

tacà sóta i bö, mèt ol zuf aggiogare i buoi

tacà vià ‘l capèl sposarsi molto bene

tacà vià mèssa perdere la messa

tacàghen sö del sò mettere del suo

taià la tèsta al tòr transigere una contesa

tàt come da l’ sé al no póch afàcc, ön’idéa pochissimo

teà i pagn adòss a ergü, dì plàgas de ergü dire male di qualcuno

tègn a mà de la spina e lassà ‘ndà del cucù aver cura delle minute e non delle importanti cose

tègn a mà, economisà, risparmià essere economo, risparmiare

tègn dosina, ospità* ospitare

tègn gna per fèr rót averlo in nessuna stima

tègn ol fiàt non respirare

tègn vià del pòst ingombrare

tegnìs de cönt curare della salute

tegnìs de cönt, iga riguardo aver cura della propria salute

tirà ‘l bastù per la brènta, giocare a indovinare

tirà ‘n campo ergót mettere delle ragioni in campo

tirà ‘n di schinche striracchiare troppo il prezzo

tirà ‘ndré ‘l cül, decampà desistere da una cosa, recedere

tirà a rìa ergót condurre a fine alcuna cosa

tirà a ü reatì tener conto della più piccola cosa

tirà de lóngo far vista di non vedere alcuno

tirà fò i pé de ergót sbrigarsene pulitamente

tirà là a l’üsansa di póer vècc campicchiare

tirà l’ültima scorèsa morire

tirà mia a mà i sancc lasciar stare i santi

tirà 'n di sò pàssere offendere sè medesimo, farsi del male

tirà zó sante e madóne, bestemià, cospetà, cristonà, santonà bestemmiare

tiràga (fregàga) dré gna i scarpe essere di gran lunga inferiore

tiràga bèl approssimarsi

tiràla ‘n monéda, sminössà sö rendere facile

tiràs fò (fàs fò, giöstàs) ol tép, turnà ‘l bèl tép allargarsi il tempo

tiràs i barbìs, fà ‘l spiritùs alzare la cresta, sgallettare

tiràs i béss in sé allevare la serpe in seno

tiràt cóme ü stèch attillato, impettito

tö dét la mà farci la mano

tö ergü co i béle e co i bune assecondare con dolcezza

tö fò del sach disaccare

tö fò i grì del có a ergü ridurre alcuno a dovere

tö fò i rèsche diliscare

to m’ isgiùnfet mia sö mé non mi infinocchi

to s’ n’incorzeré ‘n del pissà te ne accorgerai in ultimo

tö sö ‘l lechèt pigliare l’abitudine

tö sö i gàbie (i archècc), indà ‘n pólver de bocài, indà de là, spirà, fà l’öltem sguerségn, fenì de tribülà, fregà l’ass, tö sö ‘l du de cópe, tös fò di coiò, indà ‘ndo l’ gh’è i piö tance, dàga öna buna sciopada, indà al creatùr, crepà, mör morire

tö sö öna röstida toccare una perdita

tö sö ü laùr in grignà pigliare per baia

tö sü öna scòpola riportarne danno

tö ü scèr per öna róer prendere una cosa per un’altra

tö zó de pensér distogliere da un’impresa

tö zó i calmére, criticà criticare

töcc i göscc l’è a saìssei dà tutti i gusti son gusti

tös di gate de pelà pigliarsi delle brighe

tös fò d’sót esimersi

tös fò de bóca ‘l mangià far risparmio sul mangiare

tös zó ü gróp del stòmech liberarsi da un dubbio

töss fò di óter distinguersi

töss zó di spese, indà fò di bale, infilàsla partirsi

tossèta che ciama cassèta tosse secca e frequente

töt a ü tracc in un batter d’occhi

töte i bóche i è sorèle a tutti piacciono i buoni bocconi

tra ganch e petàch una cosa di mezzo

trà l’öltima scorèsa trar l’ultimo respiro

trédes mis a l’an, töcc i momèncc, pösta continuamente

troà (ciapà) söl macio trovare in flagranza

troà chèl del formài trovare chi risponda e resista

troà col püviù ‘n bóca cogliere sul fatto

troà la papa facia avere cosa senza fatica

troà la sò sö ‘n töt trovar da ridire

ü balù piè d’ vent persona gonfia di superbia

ü bicér rót uomo continuamente malaticcio

ü bù capitàl uomo scaltro e malizioso

ü bù màrter, ü martiròt, ü bù paciòt, òm de mèt a lèss e a ròst uomo quieto e docile

ü ch’è bù de mangià nóma d’ la polènta, maiadórma uomo disutile

ü che biv mia vì astemio

ü che l’gh’à la lèngua lónga, calüniadùr* calunniatore

ü che s’ laga vènd al marcàt, scèpa uomo inesperto

ü de buna lüna persona disposta a compiacere

ü diàol descassa l’óter chiodo scaccia chiodo

ü fiòco d’ün òm uomo di pregio

ü grand coiò, Tóne bilóne uomo semplicione

ü grignà tracc sö di calcàgn, grignà sforsàt riso amaro

ü l’ fà la panada, e ün óter a l’ la mangia uno fa la semina e un altro raccoglie

ü laùr nét de bögada panno di bucato

ü nìgher d’ongia, ön’ombra, pitì pochin pochino

ü quach, sirca circa

ü ragò uomo scimunito

ü regàl che fà Marta a sò nöra regalo di poco pregio

ü ris e fasöi guazzabuglio

ü spéret de la contradissiù ritroso

ü tat al tòch con poca attenzione

ü tat la pèrtega a occhio e croce

ucc cóme öna baga uomo bisunto

ultà (oltà) col cül in sö capotare, capovolgere

ün andirivieni, ün indà e vègn, ü và e vé viavai

ura ü ura l’óter vicendevolmente, a vicenda

ura ü ura l’óter, ura de ché ura de là alternativamente

v’insogné voi farneticate

va ‘n malura, va ‘n tanta malura, va a Mónsa a ferà i óche va’ alla malora

va ‘n pas, va ‘n santa pas va con Dio

và ‘nciódet, inciódet che ti colga il malanno

và dórma va’ a farti friggere

và fàt portà vià del diàol, và sö la furca, và ‘mpìchet va al diavolo

vàtel a sircà (catà) indovinala grillo

vèd pió la dé marcire in prigione

vèdila lónga patir di fame

vègn a la moràl, conclüd, conclüdì concludere

vègn a saì aver notizia

vègn de retègn essere avaro

vègn fò a bastù dare in bastoni

vègn fò ü cagnù d’ la sal accadere qualcosa di molto straordinario

vègn la scalmana al nas sdegnarsi

vègn sö la nèbia innebbiarsi

vègn sö la palata venir l’occasione buona

vènd a’ la camisa fare ogni sforzo

zó de mà, fò de mà fuori di mano

zögà dét a la bala con vergü, fàn dét massachignöl bistrattare alcuno, giovare

zontàga ‘l rèf e po’ a’ i pèsse perdere la fatica e il capitale

Fabio Gambarini

Kontesa - Un gioco nuovo originale e coinvolgente

Kontesa - Un gioco nuovo originale e coinvolgente

Calendario Eventi

lun mar mer gio ven sab dom
18 apr apr 01 02 03 04 05
19 06 07 08 09 10 11 12
20 13 14 15 16 17 18 19
21 20 21 22 23 24 25 26
22 27 28 29 30 31 giu giu

Vocabolario BG-IT

B C D

a cura di
CARMELO FRANCIA
EMANUELE GAMBARINI

Vocabolario IT-BG

B C D

a cura di
CARMELO FRANCIA
EMANUELE GAMBARINI
Sede: Piazza Pontida ,41 - 24122 Bergamo (Italia) C.C.P.N. 13616248 Cod.Fisc. 80032250161 - P.IVA 03106660164
Nel rispetto delle apposite norme di legge si dichiara che questo sito non ha alcun scopo di lucro,
non ha una periodicità prestabilita e non viene aggiornato secondo alcuna scadenza prefissata.